El Certamen Literari Marià que ha convocat enguany l’Acadèmia Mariana està dedicat a la Mare de Déu de les Sogues, patrona de Bellvís i de la Plana d’Urgell. Aquesta devoció és molt antiga i està molt arrelada a les poblacions que ara formen una de les comarques més joves de Catalunya. La creació el 1988 de la comarca del Pla d’Urgell aglutinava sota la nova identitat territorial i administrativa els setze municipis de l’àrea de regadiu del Canal d’Urgell. Les terres més planes de l’històric Urgell, àrides amb punts d’aigua estancada, han evolucionat en un terreny verd i frondós. Però l’antic Mascançà que incloïa part de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i el Segrià, antigament ja estava cohesionat pel paisatge, la història, el treball, les tradicions i la religiositat.
Aparició de la Mare de Déu a Joan Amorós
Així ens ho expliquen els fets de l’aparició de la Mare de Déu a Joan Amorós, un pagès de Sidamon que portava a moldre el gra de la collita al molí de Balaguer. En el trajecte de tornada al seu poble, al fons del bassal de la font del Prat de Bellvís, una intensa pluja va posar en perill la mula i el sac de farina que duia lligada. Com a resposta a la seva pregària fervorosa se li aparegué la Mare de Déu donant-li solució al problema.
De sobte cessà la tempesta, el cel s’asserenà i de nou la lluna il•luminà el camp. Aparegué per aquell camí una venerable dona amb un nen que consolà Joan i atansant-se a la mula manà al pagès tallar les cordes que lligaven el sac a la cavalleria. Un cop treta aquesta del fangar, la dona ajudà Amorós a carregar de nou el seu sac que era eixut com abans de ploure. La dona agafà les cordes tallades i, al passar-les per les seves mans, quedaren unides com abans.
Amb gran perplexitat pels prodigis obrats, Amorós es posà de genolls i atenent la seva súplica la dona li revelà la seva identitat: era la Mare de Déu i el seu Fill diví. Era el dissabte 26 d’octubre de 1190.
El santuari de la Mare de Déu de les Sogues
Cinc mesos després, l’1 d’abril de 1191, es posava la primera pedra del santuari on es veneraria la imatge trobada. Aquesta era la resposta que la Mare de Déu havia demanat a Amorós per l’ajuda rebuda. Una empremta lluminosa permanent al seu rostre seria la prova fefaent de la veracitat dels fets que Amorós havia d’explicar a la gent dels pobles de la Plana per aconseguir almoines per a la seva construcció. Un llum resplendent que brillà tres dies consecutius i la troballa de la santa imatge foren els senyals que indicaren a Joan Amorós la seva ubicació: era a cent a cent passes del lloc de l’aparició.
El santuari de la Mare de Déu de les Sogues està a la partida del Tossal, prop de la vila dels Arcs, agregada al municipi de Bellvís. El seu nom recorda les sogues que Amorós tallà en tres bocins per descarregar la mula caiguda i que la Mare de Déu va unir després miraculosament. Amorós i la seva dona van custodiar la santa imatge fins a la seva mort, el 1211. Posteriorment en va tenir cura el rector de Bellvís, fins que les dificultats van aconsellar fer-ne donació als pares trinitaris, fent-se efectiva a partir 1595. Això va suposar un gran impuls a la devoció a la Mare de Déu de les Sogues i la recuperació de l’espai físic del santuari. A més, la concessió de diversos privilegis al seu altar i al santuari –especialment la germandat amb la Basílica de Sant Joan del Laterà (1513)- i la creació de la Confraria (Urbà VIII, 1641) encara van popularitzar més la devoció.
Amb l’exclaustració dels trinitaris el 1835 el santuari quedà abandonat i s’anà enrunant i espoliant fins a esdevenir un abocador.
L’ermita i la font del Miracle
La parròquia i el seu rector –actualment és Mn. Josep Maria Aresté- també té cura de l’ermita del Miracle. Es va construir el 1528 a l’indret de l’aparició de la Mare de Déu a Joan Amorós, al costat del pilaret de l’Aparició. S’ha reedificat en diverses ocasions; la última, el 1968, finançada per la Cooperativa Agropecuària Verge de les Sogues. A la part del darrere, als seus peus, hi brolla la Fonteta de la Mare de Déu:
Aigua saludable de Maria
entra dins la persona mia,
renta’m el cor
i anima la fe l’ànima mia.
Aigua rosada
rosa’m la cara
llimpia’m el cos
i salva’m l’ànima
Les imatges de la Mare de Déu de les Sogues
De la imatge trobada és coneix la descripció feta pel P. Narcís Camós, dominic, en una de les etapes del recorregut que va fer pels santuaris marians de Catalunya (El Jardín de María plantado en el Principado de Catalunya, 1657). També hi ha constància de la imatge de la Mare de Déu de les Sogues que el capítol de la catedral de Lleida va regalar al santuari el 1446, obra de Jordi Safont, l’escultor de la coetània Mare de Déu del Blau de la Seu Vella. Aquesta imatge no es conserva.
Les guerres, a més de la mort i la destrucció, van sembrar aires de confusió pel que la a la imatge original de la Mare de Déu de les Sogues, venerada al santuari. Durant la Guerra de Successió, el 1707, va ser robada i retornada el 1722. Amb la Guerra del Francès els trinitaris exclaustrats (1810) del convent del santuari es traslladaren amb la imatge a Mallorca. El seu retorn el 1814 es va fer atropelladament, el 3 de juliol de 1814, amb la mediació dels rectors de Linyola i de Bellvís, per retornar novament al seu santuari.
Des de 1835 el culte a la Mare de Déu de les Sogues retornà a la parròquia de Bellvís, al cambril del nou temple que s’estava construint dedicat a l’Assumpció de Maria (1804-52), i on encara continua el seu culte. Una família del Poal –Antoni Puig i Minguell, de Casa Puig- van poder fer-se una reproducció de la imatge per venerar-la a casa seva.
El 1936 la imatge de la Mare de Déu va ser cremada. Les restes calcinades les va recuperar una germana de la Sagrada Família i es conserven en una arqueta al darrere l’altar del cambril. Els descendents d’Antoni Puig –els senyors Gassol i Puig, del Talladell- van cedir generosament la còpia centenària de la imatge que veneraven al seu oratori. Un cop restaurada, el 24 d’octubre de 1939, dos dies abans de la seva festa la Mare de Déu de les Sogues va retornar al seu cambril. En la celebració del primer centenari de l’església parroquial s’inaugurà la remodelació i embelliment del cambril i es coronà la imatge de la Mare de Déu (1952).
Una petita imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, adquirida a casa d’un antiquari de Lleida, qui la comprà al veí d’Alpicat Josep Escuer i Farreres que la guardava des de feia diverses generacions, s’ha recuperat com una gran troballa.
La talla d’alabastre desgastada de tant estimar-la sembla coincidir amb la descripció de la imatge original feta pel P. Camós. Malgrat aclariria alguns enigmes que planen sobre la imatge actual, l’autenticitat de la imatge està per confirmar. Actualment es venera en una fornícula de la capella del Santíssim de l’església parroquial de Bellvís.
El Casal de la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís.
El P. Segimón Balagué i Salvia (1922-1996) escolapi bellvisenc gran devot de la Mare de Déu de les Sogues ha estat divulgador incansable de la seva devoció. Després d’una llarga i intensa dedicació com a sacerdot i educador en diferents centres escolapis de Catalunya, Cuba i Mèxic retornà definitivament a Bellvís a causa d’una greu lesió al cor. Els darrers vint anys de la seva vida els va dedicar intensament i amb gran entusiasme a promoure la recuperació del Tossal amb l’ajuda de la gent de Bellvís, Els Arcs i d’altres poblacions.
Les excavacions arqueològiques iniciades el 1977 van revelar alguns vestigis del santuari: el basament i la planta de l’església romànica (segles XII i XIII), les tombes excavades en el seu interior, i les de Joan Amorós i la seva dona, prop de l’entrada; també es van trobar cups, cellers, un pou. Els ossos es conserven en una fossa única sota una monumental creu de ferro emmarcada amb quatre símbols representatius del moment històric que es vivia enllaçades amb les paraules de Jesucrist: “Estimeu-vos”.
El 1983 es va construir al costat del santuari un Casal en forma de barca, projectat per l’arquitecte Jordi Mir, on es guarden moltes d’aquestes troballes. El 5 de maig de 1985 es va constituir el Patronat del Casal Mare de Déu de les Sogues que continua l’obra del P. Segimon, actualment sota la presidència del Sr. Antonio Salvía i Falip. Tots els membres que el componen treballen per fer realitat el testament que els deixà el bon escolapi: "conservar i millorar el Tossal de les Sogues".
La devoció popular a la Mare de Déu de les Sogues
La devoció a la Mare de Déu de les Sogues es va estendre per tota la comarca i estava molt vinculada a la necessitat d’aigua dels camps de conreu dels seus pobles. Quan la sequera era una amenaçava pels sembrats, a mitja nit es feia la treta de la santa imatge des de l’altar fins al claustre del santuari. Durant vuit dies els pobles de la plana hi anaven en romeria. S’anomenaven les “festes de la treta” o “tretes”, documentades des de 1458. Eren cinquanta-quatre els pobles que invocaven a la Mare de Déu de les Sogues sadollar la set de les terres i la set espiritual de les ànimes:
De les aigües tresorera
Déu vos volgué destinar,
per promptament remeiar
al sedent
que en Vós espera;
Puix sou refugi sagrat,
amparo segur i guia:
aigua enviau-nos, Maria,
en esta gran sequedat!
Tothom està consternat,
lo llanto un rec formaria:
aigua envieu-nos maria,
en esta gran sequedat
Quan pateix aixut la plana
com teniu del cel la clau,
des d’aqueix mar la regau
si dignament ho demana,
a vostres plantes postrada
dolça repeteix i entona:
de l’Urgell Mare i Patrona
siau per tots advocada.
Sovint les pregàries eren ateses i es feia una festa d’acció de gràcies, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu. Amb el temps s’anà configurant l’anomenada comarca espiritual de les Sogues (V. Serra i Boldú), amb les poblacions unides per l’aigua i la devoció. Actualment molts pobles del Pla d’Urgell continuen invocant la Mare de Déu de les Sogues: Linyola i el Poal i, molt especialment Bellvís. La Mare de Déu de les Sogues es festejada el dilluns de Pasqua, el primer diumenge de maig –el Dia de les Mares-, i el segon dia de la Festa Major –el 26 d’octubre, aniversari de l’aparició. El camí de les Sogues, des de Bellvís al Tossal, passant pel Miracle, s’omple de pelegrins i devoció que arriba de tota la plana.
El regadiu ha donat una nova fesomia a la comarca, i han davallat les rogatives i les processons. Però la devoció a la Mare de Déu de les Sogues continua donant fermesa i cohesió a la realitat espiritual de la seva població. Els vents del Certamen Marià que enguany li dedica l’Acadèmia Mariana miraran d’estendre aquesta devoció com un dolç perfum cap al Pla de Lleida. Des del santuari de la Verge Blanca de l’Acadèmia, el Cor Immaculat de Maria alena l’espiritualitat que alimenta la nostra fe.
- Bellvis, capital de la comarca espiritual de la Mare de Déu de les Sogues (resum)
- Certamen en honor de la Mare de Déu de les Sogues
