El passat diumenge 1 d’octubre, la seu de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida, va obrir de nou les seves portes.
A les 9:30 del matí tingué lloc una solemne eucaristia inaugural, celebrada a l’Oratori de la Patrona de la ciutat, la Verge Blanca de l’Acadèmia.
La Missa fou concelebrada pel bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i el de Vic. Mons. Romà Casanova, per ser aquesta la diòcesi a la que pertany el monestir de Santa Maria de Ripoll, advocació mariana a la que enguany estava dedicat l’anyal Certamen Literari Marià.
La Capella de Música del Monestir de Santa Maria de Ripoll solemnitzà la celebració, a la que assistiren les primeres autoritats de la ciutat, encapçalades pel paer en cap Sr, Àngel Ros i el president de la Diputació Sr. Isidre Gavín, així, com l’alcaldessa de Ripoll Teresa Jordà.
Gairebé uns 600 fidels assistiren a la celebració, omplin de gom a gom l’oratori de la Patrona i també el pati de butaques i les llotges del restaurat Teatre de l’Acadèmia, on davant l’impossibilitat d’acollir tots els fidels en l’Oratori, s’havia instal·lat una pantalla en l’escenari per poder seguir la cerimònia per un circuit tancat de TV.
El bisbe de Lleida començà la seva homilia amb un record agraït pel seu antecessor, el bisbe emèrit Ramon Malla: “…que ens ha enviat una carta afectuosa, sentint-se un lleidatà més en aquesta festa mariana”, digué Mons. Ciuraneta.
Continuà referint-se al trasllat de la imatge de la Patrona, des de la capella de la residència de les religioses Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria, congregació fundada per la lleidatana Esperança González, que tingué com a director espiritual a Mn. Josep Mª Escolà, fundador de l’Acadèmia l’any 1862. El bisbe Ciuraneta agraí amb unes sentides paraules la custòdia de la imatge per aquestes estimades religioses: “…que l’han acompanyat amb afecte filial. Sens dubte que Ella n’està agraïda i intercedirà perquè la mare Esperança, la vostra fundadora, pugui ser venerada ben aviat com a beata”.
El Sr. bisbe continuà dient “La nostra Mare ja ha tornat a casa seva i quan la Verge ha arribat gairebé no l’ha pogut reconèixer. Els seus fills i filles de la ciutat de Lleida, que l’estimen i la veneren com a celestial Protectora, li han restaurat l’edifici”.
Tot seguit és referí als nous usos de la Mariana com a Casa de l’Església: “…a partir d’ara, la Patrona, des del seu Oratori, protegirà les delegacions i moviments apostòlics de Joventut, empararà els projectes i les realitats educatives i socials dels Centres d’Esplai Cristians, de l’Escola de l’Esplai i del Servei de Colònies i amb el seu amor de Mare, acompanyarà les activitats de l’Hospitalitat de Lourdes en bé dels malalts i acollirà bondadosa moltes actuacions culturals i artístiques dels seus fills. Però el que més l’ha complagut ha estat la nova Casa d’Espiritualitat…..en ella exercirà més plenament la seva funció maternal d’ajudar-nos en el seguiment del Crist”.
Després d’agrair a les institucions i autoritats la seva col·laboració en la restauració de l’Acadèmia, digué que el fruit principal d’aquesta renovació material ha de ser: “créixer en amor a la Patrona, invocar-la i visitar-la amb freqüència. Altrament, a la nostra valoració d’aquest edifici li mancaria la peça més important i valuosa: Ser el lloc de culte i veneració de la nostra Patrona”.
Una vegada acabada la celebració s’efectuà una visita a les obres de restauració. Els dos bisbes, acompanyats per les primeres autoritats i el director de l’Acadèmia Mn. Salvador Gené, van fer una visita a les diverses dependències del Palau de Maria: El paranimf, encara en procés de restauració, tancat des de 1935; el magnífic teatre de l’any 1920 ja restaurat i decorat amb el més pur estil de l’art déco i la seu de les diverses delegacions i entitats diocesanes, així com la Casa d’Espiritualitat en construcció, que tindrà una capacitat per a 70 persones i amb capella pròpia.
Certamen marià en honor de Santa Maria de Ripoll, mare i bressol de Catalunya
Després de la Missa inaugural a l’Oratori de la Patrona, a les 11 del matí s’inicià en l’Auditori Municipal Enric Granados ple de gom a gom, el solemne Certamen Literari Marià, dedicat enguany a Santa Maria de Ripoll, com a Mare i bressol de Catalunya.
S’inicià aquest amb un pròleg musical a càrrec de la Banda Municipal de Lleida, sota la direcció d’Amadeu Urrea, que interpretà diverses peces de compositors lleidatans.
Finalitzat el concert i sota la presidència dels bisbes de Lleida i Vic, de les primeres autoritats de la ciutat, tingué lloc la segona part de l’acte. L’obrí les paraules del director de l’Acadèmia Mn. Salvador Gené que qualificà el Certamen d’enguany com el de la inauguració de la Nova Acadèmia Mariana, fet aquest que segons les seves paraules, ha estat possible mercès a la voluntat personal del bisbe Ciuraneta. Tot seguit feu esment a que per primera vegada en 150 anys d’història, el Certamen Marià de Lleida tingué enguany tres mantenidors: l’alcaldessa de Ripoll, el president de la Diputació i l’alcalde de Lleida.
Fou l’alcaldesa de Ripoll Teresa Jordà, la que intervingué en primer lloc amb un discurs amarat de passió per la vila comtal i el seu monestir, destacant la seva importància històrica en la configuració de Catalunya. L’alcaldessa, entrellaçant els goigs de Jacint Verdaguer a Santa Maria de Ripoll, lloà aquesta advocació mariana, arrelada en la fe i identitat de Ripoll.
El president de la Diputació de Lleida Isidre Gavin intervingué en segon lloc referint-se a la història de l’Acadèmia Mariana, destacant la seva contribució al binomi fe i cultura. En la seva intervenció es referí àmpliament a la tradició mariana arrelada a les comarques de Lleida i feu un repàs a les advocacions més venerades i populars.
L’alcalde de Lleida Àngel Ros, va cloure les intervencions dels mantenidors evocant la història de l’Acadèmia Mariana i esmentant les advocacions marianes més venerades a la ciutat de Lleida, com Butsènit, Grenyana o Santa Maria de Gardeny.
Lliurament de premis a nou escriptors i poetes d’arreu de Catalunya
Tot seguit es lliuraren els premis del Certamen Marià. L’escriptor lleidatà Joan Bellmunt va recollir el premi de prosa de l’Acadèmia Mariana, pel seu article publicat sobre el tema “Santa Maria de Ripoll, Mare i bressol de Catalunya”. El bisbe de la diòcesi Mons. Ciuraneta lliurà la Flor Natural a la periodista i corresponsal de Catalunya Cristiana a Roma, Miriam Díez, per la seva poesia Mater Lucis. La poetessa, com es costum, diposità la flor natural als peus de la imatge de la Verge Blanca de l’Acadèmia. És lliuraren també la resta de premis, set en total, als diversos poetes guardonats: Als lleidatans Joan Bellmunt i Maria Teresa Roca; Antoni Portell, de Ripoll; Salvador Faura, de Sabadell; Ramon Gené, de Cervera; Núria Calabuig, de Ripoll i Lleonard del Rio, d’Igualada.
Tot seguit intervingué el director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida Sr. Antoni Llevot, que destacà la contribució de l’Acadèmia a la cultura catalana i el suport que la Generalitat ha donat a la restauració de la seva seu, concretament amb els treballs de restauració de les pintures de l’Oratori i del Paranimf.
El Certamen Marià va cloure amb les paraules del bisbe Romà Casanova, que convidà a treballar per l’ànima de Catalunya i les del bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, amb un missatge clar: “cultivem, afavorim, estimulem l’amor a la Verge Maria, en aquesta advocació tan nostra de la Mare de Déu de l’Acadèmia i que la imatge de la nostra Patrona entri en la vida, en al pregària, en l’amor i ens els costums dels ciutadans de Lleida".
- Crònica
- Homilia del Bisbe
- Discurs del Sr. Àngel Ros, Alcalde de Lleida
- Poesia del premi "Flor Natural"
- Inauguració de la nova Acadèmia Mariana
- Galeria de fotos
- Inauguració del teatre de l’Acadèmia Mariana
- Tots els Certàmens Marians convocats
- Inici
"Contemplar la grandesa de la Verge Maria ens ha d’ajudar a valorar la nostra grandesa de fills i filles de Déu i viure d’acord amb aquesta condició"
Homilia en la festa de la Mare de Déu de l’Acadèmia
La Bona Mare, la nostra Patrona, la Mare de Déu de l’Acadèmia ja ha tornat a casa seva. Acompanyada per l’afecte filial de les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria, ha passat uns mesos a la seva capella. Sens dubte que Ella n’està agraïda i satisfeta i intercedirà perquè la Mare Esperança, la seva fundadora, pugui ser venerada ben aviat com a beata.
Quan la Verge ha arribat a la seva casa gairebé no l’ha pogut reconèixer. Els seus fills i filles, de la Ciutat de Lleida, que l’estimen i la veneren com a celestial Protectora, li han restaurat tot l’edifici. Una restauració molt necessària perquè la major part de l’edifici estava en un estat ruïnós i, quan plovia, l’aigua anava i venia, deteriorant-lo cada vegada més.
Però no sols l’ha trobada recuperada i restaurada, com Ella mereixia, sinó també compartida per altres estadants. Tradicionalment aquest edifici només havia estat la seu de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfica Mariana. Durant uns anys havia aixoplugat una emissora, un diari i algunes activitats culturals. A partir d’ara, la Verge Maria, des del seu Oratori, protegirà les delegacions i moviments apostòlics de joventut, empararà els projectes i les realitats educatives i socials dels Centres d’Esplais Cristians, de l’Escola de l’Esplai i del Servei de Colònies. També, amb el seu amor de Mare, acompanyarà les activitats de l’Hospitalitat de Lourdes en bé dels malalts i acollirà bondadosa moltes actuacions culturals i artístiques dels seus fills.
Però el que més l’ha complagut (gairebé, diríem, l’ha sorprès) ha estat la nova Casa d’Espiritualitat. En ella, per mitjà de recessos, exercicis espirituals, trobades, pregària en el silenci, tots els fills i filles del Pare Déu podran trobar la pau del cor i cultivar la vida interior, alliberant-se de les temptacions materialistes i consumistes. És en la Casa d’Espiritualitat, on ella exercirà més plenament la seva funció maternal d’ajudar-nos en el seguiment del Crist. Ella, advocada nostra davant del Pare, ens condueix a Crist, essent fortalesa i ajut en les necessitats.
Avui, la nostra Bona Mare està contenta i joiosa dels seus fills i filles de Lleida. Contenta i agraïda a les seves autoritats: la Paeria, la Diputació, la Generalitat. També de la Caixa. Tots ells, sensibles a la importància espiritual i cultural d’aquesta obra, han col·laborat amb quantioses aportacions econòmiques. Gràcies a tots per aquesta sensibilitat, perquè heu ajudat no sols a la recuperació d’un edifici, que tot ell és una joia artística, sinó que heu contribuït a que la devoció de la nostra Patrona arreli més profundament en el cor i estigui més present en la pregària dels devots lleidatans.
Perquè aquest ha de ser el fruit principal d’aquesta renovació material: créixer en amor a la Patrona, invocar-la i visitar-la amb freqüència. Altrament, a la nostra valoració d’aquest edifici li mancaria la peça més important i valuosa: Ser el lloc de culte i de veneració de la nostra Patrona.
Alguna de les millores que s’han incorporat a l’edifici han sigut precisament per facilitar l’accés a l’Oratori a totes les persones que vulguin pregar davant de la seva imatge. Jo desitjo que els cristians de la nostra ciutat, de totes les Parròquies i Col·legis, descobreixin la font de gràcies, que és la devoció a la Mare de Déu i Mare nostra, invocada aquí com Mare de Déu de l’Acadèmia i a Ripoll com a Santa Maria de Ripoll. Una mateixa Mare, amb una riquesa inesgotable d’aspectes, tots molt importants per portar-nos al Crist.
En contemplar la grandesa de Maria, amb els privilegis concedits pel Pare Déu, experimentem la temptació de cridar joiosament: Què gran sou, Maria! I, contemplant-la com a Mare i Intercessora, experimentem la necessitat d’exclamar: "Com us necessitem, Maria, perquè ajudats per la vostra maternal protecció, puguem arribar a la casa del Pare!
Contemplar la grandesa de la Verge Maria ens ha d’ajudar a valorar la nostra grandesa de fills i filles de Déu i viure d’acord amb aquesta condició. La seva victòria sobre el pecat i la mort, ha de ser un estímul per nosaltres. També per mitja nostre, Déu vol fer coses grans perquè el seu projecte respecte de cadascun és la nostra santificació. Però, perquè la gràcia sigui eficaç en nosaltres, com ho fou en Ella, ens hem de buidar de la nostra autosuficiència, per deixar que actuï en nosaltres la gràcia de Déu.
+ Francesc Xavier, Bisbe de Lleida
Flor natural del Certamen Marià
Mater Lucis
Ets la forma
de la llum
que permeté
a l’ombra,
-un sol cop-
visitar-te.
Un únic moment
-necessari-
per salvar-ho tot,
a través teu.
Llum
l’has heretat,
i n’ets garantia.
Per a nosaltres,
bressol de besllum,
i fanal romàntic.
Ets mare de la vida,
llum feta llum.
Ciri que plora. Pedra.
Llàntia balsàmica.
Prens, sense pressa,
les nostres paraules.
Clares i catalanes.
Són súpliques.
Pregàries de llenya,
arbres per un foc
que escalfa el cor.
I que mai crema.
Al teu costat,
agenollats,
preguem,
Amb tu, no a tu.
Ens consta que hi ets,
A l’escultura, al cel,
al record, al són
al dol i a les icones.
I a les mans,
esgarrinxades,
de pageses,
que no tenen més
que la teva corona.
Flors als peus,
marbre al tron
i blau al mantell.
No ets fosca, ni
blanca. Ets àuria,
filla de la terra,
del bronze i del fang.
Tota santa,
perquè tota humana,
ets companya nostra.
Ets filla i mare de la llum
i també aigua tèbia
que ens estova
i ens fa ser
una mica,
només una mica,
més humils,
més humans.
Senzillament millors.
Miriam Díez i Bosch
