Un any més, la Reial i Pontifícia Acadèmia Mariana de Lleida, ha realitzat el seu certamen anual. Fou el dia dos d’octubre, festa de la Verge Blanca, Patrona de Lleida.
Com cada any, des de fa gairebé 150 anys, el certamen té una “Reina” a qui cantar. És sempre Maria, la Mare de Déu, però sota diferents advocacions i amb connotacions particulars que li donen relleu i novetat.
La “Reina” d’aquest any fou “Santa Maria, Verge de la Unitat”. És una icona, recentment pintada a una capella de la parròquia del Carme, de Lleida. És la Verge que veneren especialment els romanesos que viuen a Lleida. La imatge els recorda als romanesos els colors de la seva senyera, i les flors als peus de la imatge, el títol ben guanyat de Romania de “Jardí de Maria”.
“Verge de la Unitat”, perquè els romanesos de Lleida són, com a Romania, uns catòlics, altres, ortodoxos. Però tots veneren i estimen la Mare amb deliri. Mirant la Mare, ells i nosaltres, sospirem pel dia que ambdues esglésies cristianes tinguin una sola fe i formin una sola Església.
Aquest desig, aquesta pregària, ha estat la clau de les celebracions del Certamen Marià d’aquest any. Foren especialment tres celebracions:
Acte ecumènic. El dissabte, a les 6 de la tarda, es congregaren molts fidels, especialment romanesos, a l’església del Carme. Fou la pregària per la Unitat. A la presidència hi havia el Sr. Bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, el Bisbe catòlic de Iasi (Romania) Petru Gherghel i un Bisbe ortodox d’origen romanès, resident a Burdeos. Cants i pregàries en català i romanès. Fou també el moment de la benedicció de la nova capella de la “Verge de la Unitat”, pintada totalment per Carme Benet, ben coneguda per les seves pintures a diverses esglésies del Bisbat de Lleida.
La decoració de la capella de Sancta Maria Virgo Unitatis consta de quatre escenes bíbliques que tenen com a missió instruir-nos en la font de la Unitat. Queda reflectida la trinitat de Mambré, el naixement de Crist i el naixement de l’Església –la Pentecosta-. Tot això presidit per l’estrella de Salomó en la part alta de la capella. La pintora ha apostat per una fusió de la tècnica de les icones orientals amb expressió occidental. Aquestes escenes fan que la capella respiri
amb els dos pulmons d’Europa: l’Orient i l’Occident; fan que el resultat sigui una pintura amb ànima, viva, que fa que es respiri una gran força espiritual.
Eucaristia del dia de la Patrona. Amb l’assistència de les autoritats locals, centrals, provincials i autonòmiques, es va celebrar l’Eucaristia a la parròquia del Carme. Hi eren també les pubilles de la Festa de la Tardor. Al primer banc hi era present l’ambaixador de Romania a Espanya, Sr. Stelian Oancea i altres membres de l’ambaixada. Presidien la celebració el Bisbe de Lleida i el Bisbe catòlic de Iasi. Hi assistí també en lloc preferent el Bisbe Ortodox de Burdeus.
Celebració molt participada. Concelebraven diversos mossens, entre ells tres mossens romanesos. Ajudaven el diaca Robert, de Costa d’Ivori, un seminarista de Guinea Equatorial i escolans romanesos i del Camerun. Tot un ventall de nacionalitats unides per un amor igual i intens a Maria, la “Verge de la Unitat”. L’homilia del Sr. Bisbe, Mons. Ciuraneta, comentant la figura i missió de Maria a les noces de Canà, incidí especialment en què Ella, Maria, ens apropa a Jesús i apropa tots els fills en la unitat. Fou una reflexió i una pregària.
Concert i certamen. Ja a l’Auditori Municipal “Enric Granados”, a les 11:30 h. començava la primera part del certamen, un concert que en tot moment va entusiasmar el públic que omplia totalment el local. Els artistes, tots ells de l’Òpera Nacional de Bucarest interpretaren amb fluïdesa un seguit de quinze peces dels millors músics. Els artistes eren Dan Iordachescu, baríton, i la soprano Mariana Colpos. Els acompanyava sempre al piano el jove de 18 anys Tudor Scripcaru, també de l’Òpera Nacional de Bucarest.
Després del concert i un moment de descans, començà el repartiment de premis del certamen d’aquest any. A l’escenari presidien l’acte les autoritats religioses i civils. A una banda s’hi col·locaren els premiats, a l’altra els patrocinadors dels diversos premis i membres de la Junta de l’Acadèmia Mariana. Darrera cloïen el conjunt i li donaven color les pubilles de la festa. Presentà l’acte Maricarmen Sabador, de la Cadena COPE de Lleida.
El Mantenidor del certamen fou l’ambaixador de Romania a Espanya, Sr. Stelian Oancea, que ens presentà una breu història de Romania al llarg dels segles i la seva relació actual amb l’Estat Espanyol i amb Lleida concretament.
Dels premiats als certamen citem aquí la guanyadora de la Flor Natural, Carme Mor, amb la seva poesia "Verge de la Unitat, Mare de la Humanitat" El primer premi de prosa fou adjudicat al mossèn romanès Mihai Diac, pel seu treball sobre la presència dels romanesos a Lleida.
La festa certamen acabà amb els parlaments de les autoritats. Tots van valorar moltíssim l’Acadèmia Mariana, la seva història i la seva activitat, especialment els certàmens marians, i molt especialment tots els actes de l’edició d’aquest any. També van ser molt explícits en valorar el tarannà dels romanesos de Lleida, el seu treball professional i la seva intensa integració a la cultura, costums i llengua d’Espanya i de Catalunya.
- Crònica
- Homilia del Senyor Bisbe
- Verdicte del jurat
- Poesia del preimi "Flor natural"
- Galeria de fotos
- Certamen en honor de Santa Maria de la Unitat
- Tots els Certàmens Marians
- Inici
Visitàvem un museu on s’hi exposaven moltes imatges de la Verge Maria. El guia ens va fer adonar que la Verge Maria estava col·locada de tal manera que sempre tenia la mirada posada en nosaltres. Llavors vaig recordar aquella pregària: "Gireu envers nosaltres aquests ulls vostres tan misericordiosos". Com la mare no perd mai de vista el seu fill, també la Verge Maria no pot deixar de mirar-nos maternalment.
Ella sempre ens mira amb ulls de mare; la qual cosa vol dir que ens mira sempre amb ulls d’afecte, de tendresa, d’admiració, de preocupació, d’estímul i, sobretot, ens mira amb ulls compassius, misericordiosos. Aquells ulls que van advertir que alguna cosa estranya passava en aquelles noces a les quals ella i el seu fill havien estat convidats.
En aquelles noces de Canà, se’ns mostra amb una mirada molt atenta i sol·licita; adverteix que els nuvis es troben en una situació delicada, perquè comença a faltar el vi, element essencial en les noces d’orient. Ella es sensible al problema i se’n compadeix, es deixa portar pel seu cor misericordiós.
Potser altres, que estaven en aquella festa, se’n van donar compte també de la situació difícil d’aquells nuvis, però no en van fer cas. No era el seu problema. I potser altres, en veure el que passava, van posar-se a criticar els nuvis per la poca previsió o generositat.
La Verge Maria es mou i busca un remei. El seu cor misericordiós no pot suportar que altres passin per una situació denigrant.
Germans i germanes, el seu exemple ens invita a exercir la misericòrdia. Jesús considerava l’exercici de la misericòrdia com un camí de felicitat. "Feliços els misericordiosos perquè ells aconseguiran misericòrdia".
L’any 1980 es va celebrar un sínode sobre la família i ja llavors es va constatar que en moltes famílies i matrimonis s’estava perdent el sentit de la misericòrdia fins i tot en la seva dimensió més gratuïta, que és el perdó. I quan es perd la capacitat de perdó s’afebleix també la resistència al cansament, a la rutina, a les dissensions, que cada vegada, si no es reacciona a temps, s’aniran fent més comuns i freqüents en la vida del matrimoni i de la família, perillant la seva estabilitat.
Però aquesta pèrdua del sentit de misericòrdia no es dóna només en el matrimoni i família, sinó que és un virus que ha infectat tot el cos social i genera una societat individualista, que busca només l’interès personal, que veu en l’altre un adversari que ha d’eliminar o un objecte que pot explotar… L’egoisme, l’individualisme, la satisfacció dels capricis personals al preu que sigui es considerat com a signe de fortalesa. La comprensió, la misericòrdia, el perdó és tenen com a signe de feblesa… Quan de fet cal més fortalesa per estimar que per deixar-se portar per l’egoisme.
També a l’interior de l’Església necessitem l’exemple de misericòrdia de la Verge Maria. Perquè el cristians estem dividits. Aquí mateix ens trobem avui per honorar la Verge Maria catòlics i ortodoxes. Certament hi deu haver obstacles doctrinals, que impedeixen la plena comunió, però m’atreveixo a dir que aquests obstacles no són els obstacles sinó uns obstacles. Crec que hauríem d’invocar més l’amor per atansar-nos els uns als altres. Els cristians estem dividits perquè no hem estimat ni estimem prou.
Que la unitat dels cristians serà un do de Déu, n’estem convençuts, de tant difícil com la trobem per a les nostres pobres forces; però estem convençuts, al mateix temps, que si nosaltres ens afanyem a fer-nos capaços d’unitat, el do de Déu l’acollirem millor. Fer-nos capaços d’unitat, aquest és el nostre treball.
Fer-nos capaços d’unitat vol dir no caure en el parany de buscar unions llunyanes, que no comprometen, que no demanen aquell esforç ni aquella vigilància, que hem de mantenir amb les qui conviuen amb nosaltres, que són els qui tenim més a la vora. La unió dels cristians haurà de començar arran de terra. Potser no podrem fer altre cosa que cavar-ne els fonaments. Treball necessari i potser, d’entre tots, el més dur. És treure les pedres del camp perquè la llavor germini. És la lluita contra tota mena d’egoisme, origen de divisions i violències. És combatre qualsevol brot de sectarisme que vulgui néixer en el nostre cor. És l’esforç per compartir-ho tot.
Fer-nos capaços d’unitat voldrà dir aprendre a viure amb l’altre, a acollir l’altre, a donar-nos sense por. Qui afirma que té el cor obert, per exemple, a un luterà, que no veu, i no el té obert al germà catòlic o ortodox, que els té a la vora, és un mentider, potser diria Sant Joan.
Tots hem de treballar per la unitat dels cristians. Potser només hi podrem posar un petit gra de sorra, però tot el que afavoreixi la conversió a la unitat, a la reconciliació, al perdó, és fer tasca de retrobament en Crist. La unitat és una victòria de l’amor i, per tant, primer és una lluita contra el pecat. Demana un esforç constant de conversió a Crist. La Verge Maria ens ofereix Jesús, portador de la pau i de la unitat. I ens diu: "Feu el que Ell us digui". Jesucrist no sols és el germà de tots per la seva condició de Fill de Déu sinó que ha vessat la seva sang, "per tots les homes" i ens diu insistentment: "Estimeu-vos com jo us he estimat" (Jn 15, 12). "Que tots siguin u; com vós Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin un amb nosaltres, i que el món cregui que m’heu enviat (Jn 17, 21).
La Verge Maria és una criatura que ho rep tot i ho dóna tot. I aquest tot és el Fill de Déu i fill seu. És el màxim que pot donar una mare, i, al mateix temps, allò que més li costa de desprendre’s.
L’Eucaristia, vida per a tot aquell qui vulgui viure, és demostració de l’amor del Senyor i compromís d’estimar com Ell, en totes les circumstàncies de la vida. Que Santa Maria, "Virgo unitatis", intercedeixi per nosaltres.
Avui ens trobem aquí catòlics i ortodoxes, especialment romanesos. Fa uns anys això hagués estat impossible. Déu faci que cada dia sigui més normal. Que cada cop ens sapiguem valorar i estimar més. Que ens entrenem en la comprensió, en el perdó. Que siguem en aquest sentit més semblants a Maria, Verge de la Unitat. Que Maria, que amb la seva pregària va avançar l’hora dels miracles de Jesús en les noces de Canà, avanci també el dia de la Unitat d’ortodoxes i catòlics; dia tan desitjat pels fidels d’ambdós grups cristians, i que respon al desig més profund de Jesús: “Que tots siguin u”.
+ Francesc Xavier, Bisbe de Lleida
Els Jocs florals, únics al món, en honor de Santa Maria, Mare de Déu Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico Mariana de Lleida (1862 – 2005) Certamen literari en honor de la Verge de la Unitat de Romania
- Prosa: Premi de la Parròquia Mare de Déu del Carme, s’adjudica a Mihai Diac, resident a Lleida.
- Poesia en català o castellà:
- Premi de l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Francesc Xavier Ciuraneta Aymí, Bisbe de Lleida, s’adjudica a M. Carme Mor Rodés, de Lleida.
- Premi de la Junta de l’Acadèmia Mariana, s’adjudica a Manuel Pal Casanovas, de la Seu d’Urgell (Lleida).
- Premi de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida, s’adjudica a Lázaro Domínguez Gallego, de El Ferrol (La Coruña).
- Poesia en català:
- Premi de l’Excm. Ajuntament de Lleida, s’adjudica a Francesc Balcells Llobera, d’el Palau d’Anglesola (Lleida).
- Premi dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida, s’adjudica a Alexandre Flix Arnau, de Nules (Castelló-Plana Baixa).
- Premi de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, s’adjudica a Salvador Faura Sabé, de Sabadell (Barcelona).
- Premi de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico Mariana de Lleida, s’adjudica a Lleonard del Rio i Campmajó, de Igualada (Barcelona).
- Poesia en romanès:
- Premi de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa", s’adjudica a Maria Timisan, de Timisoara en la regió de Banat (Romania).
- Premi dels Romanesos residents a Lleida, s’adjudica a Banea Horea, de Brasov (Romania).
- Premi de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida, s’adjudica a Daniela Bulai, de Pildesti (Romania).
POESIA DEL PREMI "FLOR NATURAL"
"Verge de la Unitat, Mare de la Humanitat"
I
De la Unitat eterna i plena
Vós en sou la mare bella;
puix en vostre ventre, Senyora,
nià el Verb que ens la revela.
Amb vostre "FIAT" senzill
Déu per esposa us prengué,
i concebéreu un Fill…
L’Emmanuel, de Vós nasqué!
Dins nostra història irrompia
el Déu fet carn per amor,
i amb nosaltres convivia
compartint goig i dolor.
I al peu de la creu,
quan el fill moria,
per Jesús donada fóreu,
com a mare, llum i guia
de tota la Humanitat,
que ja per sempre seria,
el poble de Déu salvat
ple de joia i alegria.
Des d’aleshores, Senyora,
Vós sou mare de tots;
negres, blancs, del nord i el sud,
som fills vostres en Jesús.
És l’AMOR qui ens agermana,
qui ens congrega en torn la taula
on se’ns dóna el pa més blanc,
que és el VERB, LA GRAN PARAULA.
En Ell, tot queda explicat:
que en l’AMOR és U amb el PARE,
¡venturosa Trinitat!
i que Vós sou nostra Mare.
¡Quin regal ens ha donat!
De lluny vingueren
II
De terres fredes ens arriben
els cors ardents, el foc, la flama
d’una fe fonda que ens esperona,
d’una esperança que empeny i inflama.
De lluny vingueren
vostres fills,
a nostra terra lleidatana,
cercant treball
i vida digna
per tots els homes tant desitjada.
De lluny vingueren
vostres fills,
a nostra terra lleidatana,
i amb ells portaren
la devoció
vers Vós, Maria, la mare amada,
en una bella advocació:
Santa Maria de la Unitat,
de Romania
sou far i guia; també
de Lleida, la Terra Ferma,
sou l’alegria,
font d’esperança i llibertat.
M’han regalat una estampa
III
M’han regalat una estampa,
una estampa molt bonica,
és la de la Mare de Déu,
patrona de Romania.
M’han regalat una estampa
que jo contemplo amb fervor,
un romanès me l’ha dada
amb filial cura i amor.
Què bonica és eixa estampa!
Miro la imatge gentil
de Maria en eixa estampa,
Ella és pura, neta, fresca
com perfum suau que s’escampa!
I besa el rostre, i besa,
i asserena dolça l’ànima,
suau batec d’amor puríssim
que vers Déu ens acompanya.
M’han regalat una estampa,
una estampa molt bonica,
és de la Mare de Déu
i també la mare mia.
Tot contemplant l’estampa
IV
La imatge que els vostres fills de Romania,
han vestit amb amor i admiració,
ha arribat a Lleida, i cada dia,
més i més mou els cors a devoció.
Contemplant la vostra estampa
m’emociono tendrament,
i la meva joia és tanta
que l’expresso als quatre vents.
Vós sou la mare, Maria,
de Jesús, nostre Senyor,
esperança, llum i guia,
que ens va dur la salvació.
I al ser mare de Jesús,
també sou la mare nostra.
En Vós s’agermana el món,
i tots som fillada vostra.
De Romania, Patrona,
el poble us ha fet un tron,
i tota Europa se us dóna
en l’AMOR que mai es fon.
Pont entre orient i occident,
cultures i cors ajunteu
que a Vós es confien, sabent,
que sempre els fills escolteu.
Pluja de gràcia i de dons
reguen el sòl d’aquest món.
Vós, Senyora, sou la font
d’on hi pot beure tothom.
Vostra figura és gentil
com una esvelta palmera.
Palmera al vent que, gràcil,
se’ns mostra bella i serena.
Flama ardent vostre mantell
del color vermell de grana,
foc que mai es consumeix
puix és l’amor qui us inflama.
Perquè sou reina, Senyora,
vostre vestit és de sol;
i al cap hi porteu corona
d’or refinat al gresol.
És reclinatori el braç
on el Verb de Déu descansa,
fruit d’un cor que ha estat capaç
d’acollir de D&ea
