Yolanda Soria Villalonga va néixer a Lleida el 12 d’agost de 1963, filla de Joan Soria Rovira i de Josefina Villalonga Agelet. És doctora Enginyera Agrònoma i llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Exerceix la seva activitat professional a la Universitat de Lleida (UdL) com a Professora Titular del departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria, que va dirigir des de 2013 fins 2019. Ha ocupat altres càrrecs de gestió a la UdL: adjunta a cap d’estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyera Agrària (2005-2010) i cap d’estudis (2010-2013).
Des de fa molts anys està vinculada a l’Acadèmia Mariana, formant part de la Junta i ajudant durant uns anys en temes econòmics a mossèn Salvador Gené i, més recentment, com a membre de la comissió gestora dirigida pel doctor Joan Viñas. També forma part d’altres institucions altruistes que tenen com a lema servir als més necessitats.
La nova directora de l’Acadèmia Mariana explica la seva vinculació amb aquesta institució que acull i venera la Verge Blanca de l’Acadèmia, patrona de Lleida, tot responent aquestes preguntes:
1.- Què és i què representa l’Acadèmia Mariana?
La Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida és una institució que va néixer al 1862, concretament el 12 d’octubre per a coincidir amb la festivitat de la Verge del Pilar, fundada pel sacerdot Josep Escolà i els seus col·laboradors laics Lluis Roca i Josep Mensa, que van ser els membres de la primera Junta Directiva. L’objectiu d’aquesta associació és honorar a la Verge Maria i difondre el coneixement de les seves excel·lències i glòries, preferentment mitjançant la literatura i l’art en general. Des dels seus inicis cada any es celebra un Certamen Marià sobre diferents advocacions de la Mare de Déu. La Mare de Déu de l’Acadèmia, la Verge Blanca, és la patrona de la ciutat de Lleida i la seva festivitat se celebra el dia 2 d’octubre.
2.- Quina és la teva vinculació amb aquesta institució?
Des de ben petita he estat vinculada a aquesta institució ja que el meu avi Ignasi de Villalonga i la meva mare Josefina en van formar part. La meva mare tenia una especial devoció a la Verge Blanca que va saber transmetre als seus fills. El meu pare, amb una posició potser menys visible, també en tenia una gran devoció. Esdeveniments importants de la meva vida, des de la meva primera comunió, els vaig celebrar a l’Oratori de l’Acadèmia Mariana. De petits tota la família anàvem al Certamen Marià que organitzava mossèn Salvador Gené i ja de més gran hi he continuat assistint. En l’actualitat formo part de la Comissió Gestora.
3.- Quins reptes et planteges com a directora?
El primer i de moment repte prioritari és donar a conèixer l’Acadèmia Mariana ja que malauradament és poc coneguda entre els ciutadans de Lleida. Els components de la nova Junta tenim que fer un equip fort que ens permeti conquerir aquesta fita. Penso que s’haurien d’organitzar altres actes, addicionalment al Certamen Marià, que donin més visibilitat a l’Acadèmia Mariana. També seria molt convenient augmentar el número de socis, que amb el pas dels anys ha anat disminuint, especialment incorporar gent més jove.
4.- Per primera vegada l’Acadèmia Mariana té una dona laica al capdavant. Què pot aportar la teva condició de dona a aquesta institució eclesial?
Personalment, crec en les persones, en els seus actes i la manera de ser i de fer independentment del seu gènere, tot i que reconec que la dona al llarg dels anys no ha tingut a l’Església una posició equivalent a la dels homes. Però, sens dubte, el paper de la dona a l’Església està canviant. Sense anar més lluny, recentment el papa Francesc ha nomenat a Raffaella Petrini, una monja i politòloga italiana de 52 anys, secretària general de la Governació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, essent la primera dona en ocupar aquest càrrec.
Per la meva banda no m’he plantejat que puc aportar l’Acadèmia Mariana per la meva condició de dona. Per a mi és un honor que m’hagin proposat ser la directora d’aquesta institució, independentment d’aquest fet. El que sí que intentaré, per la meva manera de ser, és posar-hi molt esforç i dedicació per tal de què la institució tingui el reconeixement que considero ha de tenir. Tal i com diu el Dr. Viñas, l’Església “és tasca de tots i totes”, o també podríem dir de totes i tots.
