ACADÈMIA MARIANA

1 octubre 2013
Categoria/es: Acadèmia Mariana

TRIDU EN HONOR A LA VERGE BLANCA DE L’ACADÈMIA

 

“Feliç tu que has cregut”, Maria, dona creient. Reflexions des de l’Encíclica Lumen Fidei

L’Oratori de l’Acadèmia Mariana ha acollit el Tridu horonant la Mare de Déu, com a preparació de la Festa de la Verge Blanca del proper dimecres 2 d’octubre. L’Eucaristia ha estat presidida per Mn. Antoni Agelet, responsable de la litúrgia de l’Acadèmia Mariana, i ha comptat amb l’acompanyament musical de la Coral Units pel Cant, dirigida per la Sra. Antonieta Melé. La Coral està integrada per uns divuit cantors que, darrerament, han ubicat els seus assajos setmanals a l’Acadèmia Mariana. És per aquest motiu que han tingut la gentilesa de solemnitzar les celebracions litúrgiques del Tridu en honor a la Verge Blanca de l’Acadèmia.

Per ser diumenge el primer dia del tridu, Mn. Agelet ha centrat l’homilia en la Paraula de Déu proclamada. Així ha desgranat el sentit de la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer que Jesús adreçava als fariseus, complidors molt escrupolosos de la llei de Moisès, però poc sensibles a les necessitats del proïsme malgrat el precepte “estima els altres com a tu mateix”. El ric no es va condemnar per ser-ho, sinó per ignorar el pobre que tenia a la seva vora. Per als fariseus, tenir llarga vida i riqueses abundants era un signe de la benedicció de Déu. La pobresa i la desgràcia, en canvi, eren enteses com un signe de pecat.

Com que la paraula de Déu sempre és actual –“les meves paraules no passaran”– el missatge evangèlic també és per a nosaltres, ja que en la nostra vida cristiana també podem tenir actituds farisaiques. L’opulència, l’opressió, treure profit d’una situació de privilegi… porta els altres a la pobresa.

Pau diu a Timoteu: “Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna”. I el Salm que hem escoltat “El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam […] deslliura els presos […] dóna la vista als cecs […] redreça els vençuts […] estima els justos […] guarda els forasters […] manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos.” La fe implica combat, lluita per a esdevenir imitadors de tot allò que el Senyor fa per nosaltres, és a dir, amatents als qui tenim a la vora. Això ho tenim al nostre abast. Que la Verge Blanca de l’Acadèmia ens hi ajudi!

El segon dia Mossèn Agelet ha iniciat unes reflexions sobre el tema “Feliç tu que has cregut”. Maria, dona creient’, inspirades en l’encíclica Lumen Fidei.

Lumen Fidei “la llum de la Fe” havia de ser la tercera de les encícliques del papa Benet XVI dedicades a les tres virtuts teologals. Les dues primeres, ‘Deus Caritas est’ -Déu és amor, i ‘Spe Salvi’, estem salvats en l’esperança. La tercera, ‘Lumen Fidei’, es veié interrompuda per la seva abdicació i fou continuada pel papa Francesc.

L’encíclica parla del camí de la fe que il•lumina les persones en els moments foscos; dóna sentit a la vida encara que sense entendre les coses, però amb la confiança posada en el Senyor. Així arrela la seva vida en la fe i amb la llum de Déu avancen, perseverant en la fe. Una noia de servei feia una afirmació amb molta saviesa: ‘Hi ha persones de fe que no practiquen; jo practico per poder creure’.

Creure és fiar-se de Déu. Maria n’és experta. Quan encara tenia només el compromís matrimonial amb Josep i sense haver-hi conviscut, confia en l’anunci que li fa l’àngel. Maria accepta el pla de salvació i s’hi disposa. Això sí, amb un interrogant: ‘Com serà això?’

Per la fe tots els qui ens incorporem a la comunitat som fills d’Abraham. A l’evangeli tenim l’exemple de com hem de posar en pràctica la fe: ‘Qui acull un nen m’acull a mi’, diu Jesús. Creure és posar-se a disposició dels altres. El servei és la font de la tendresa de la fe. El Magnificat ho diu clarament:

‘Proclama la meva ànima la grandesa del Senyor, s’alegra el meu esperit en Déu, mon salvador, perquè ha mirat la petitesa de la seva esclava. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el totpoderós ha fet en mi meravelles.

L’acceptació de Maria al pla de Déu, des de la seva senzillesa i humilitat, sense esperar res, és la clau per entendre les coses grans que Déu va fer en ella. Amb la confiança de la fe el més humil és el més gran.

El darrer dia del tridu Mn. Agelet ha continuat la reflexió sobre la Fe a partir de la Paraula de Déu proclamada: la fe d’Abraham i la senzillesa de Maria. Abraham no va dubtar de la seva fe i, en les proves, encara es va fer més forta. Maria mereix la lloança dels senzills: “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos”.

Tot enllaçant amb el comentari de l’Encíclica iniciat el dia anterior s’ha referit a la percepció força generalitzada que te la gent d’entendre que la fe és quelcom desfasat, propi de temps antics. Avui els homes i les dones estem profundament marcats per la innovació científica i tecnològica. L’enginy i la capacitat de l’ésser humà fan que es compleixi allò que l’Escriptura diu: “Creixeu i multipliqueu-vos”.

En parlar de la fe com a llum podem sentir l’oposició de molts contemporanis que entenen que hi ha una contraposició entre fe i raó. Nietzsche va afirmar: "Déu ha mort". Ell mateix, de jove, li deia a la seva germana Elisabeth: “si vols aconseguir pau en l’ànima i felicitat, creu, però si vols ser deixeble de la veritat, indaga». Amb això, creure seria el contrari de cercar. A partir d’aquí, Nietzsche critica el cristianisme, entenent la fe com un miratge que ens impedeix avançar com a homes lliures cap al futur. En aquest sentit la fe aniria associada a la foscor, ocupant l’espai –o buit- on la raó no pot arribar, o com una llum subjectiva o un sentiment cec.

Després de presentar aquests inconvenients l’Encíclica apel•la a la urgència de recuperar el caràcter lluminós de la fe. La necessitat de la persona de perpetuar-se i transcendir-se només és possible –més enllà de la ciència i la tècnica- a la llum de la fe, per mostrar la profunditat i el misteri de la persona. La fe neix de la trobada amb el Déu viu que és llum sense cap mena de foscor.

Acabat el Tridu demà se celebrarà la festa de la Verge Blanca, patrona de Lleida, El poper diumenge 6 d’octubre tindrà loc el Certamen Literari Marià en honor a la Mare de Déu del Castell, patrona de Tragó de Noguera.

 

 

   

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn