Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començaments del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.
Amb el títol “Els Jocs Florals a Barcelona i Lleida: autors, literatura i societat” l’Aula magna de l’IEI ha acollit una Taula rodona que s‘emmarca en el projecte "Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)" per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals (https://www.irmu.org/news/3362). Mita Casacuberta (UdG) ha parlat dels Jocs Florals des d’una perspectiva general, “sense els quals no s’entendria la literatura catalana i com un element monumentalitzador de la ciutat de Barcelona, una metròpoli que creix més enllà de les muralles però amb una conflictivitat social traumàtica en el seu interior”. També s’ha referit als intel·lectuals que organitzen els certàmens “per posar ordre a través de la literatura i la llengua -el català culte medievalitzant- sota el lema «la pàtria, la fe i l’amor»” i la promoció de certàmens literaris arreu del país a partir de 1868.
Per a la dra. Casacoberta els Jocs Florals ens expliquen com a país així com la promoció de grans escriptors com Josep Carner. D’altra banda ha ressaltat que el mapa dels certàmens literaris que s’està construint a la UdL coincideix amb el mapa del catalanisme, fet que explica la seva desaparició durant el franquisme.
A continuació, Enric Falguera (UdL) ha concretat la realitat dels Jocs Florals a Lleida entre 1895 i 1923 així com la importància que van suposar per a la literatura ponentina, especialment en el període d’entreguerres. Ha deixat clar, però, que no haurien estat possible sense el treball previ de l’Acadèmia Mariana i del prohom de la Renaixença Lluis Roca Florejachs. Els certàmens literaris iniciats el 1863 i que s’han mantingut fins a l’actualitat, tret dels anys de la Guerra Civil, tenen com a eix fonamental la poesia religiosa, però s’escriuen en llengua catalana i hi participen poetes de primera fila com Joaquim Rubió i Ors, Àngel Guimerà, Víctor Balagué… i lleidatans com Josep Pleyan de Porta, Ramon Pagés, Ezequiel Llorach i, més recentment, Rosa Fabregat i Jordi Pàmies , i d’altres de segona fila com Mn. Agustí Bernaus.
El Certamen Marià és el primer antecedent dels Jocs Florals de Lleida (1895-1923) que seran els segons més importants de Catalunya i “posen Lleida al mapa cultural català i s’erigeix com a capital de ponent important poetes de la Renaixença de Barcelona i exportant els del propi territori.” A la vegada els Jocs Florals, que se celebren al redós de la Festa Major de maig, permeten crear un entramat cultural que fan florir literats de renom com Lluis Roca, Josep Estadella i, molt especialment, Magí Morera i Galicia, que creen una identitat col·lectiva de to èpic, jocfloralesc i historicista. Curiosament, ni Màrius Torres ni Jaume Agelet i Garriga participen dels Jocs Florals, malgrat la implicació de les seves famílies, però també recullen els seus fruits.
Finalment, la intervenció de Jordi Malé (UdL) s’ha centrat en la relació de Carles Riba amb els Jocs Florals a través d’un seguit d’anècdotes sobre els certàmens als que es va presentar i els premis que va guanyar… Però també de situacions controvertides, com les pressions als membres del jurat per aconseguir el guardó. “Malgrat que aquesta realitat s’intensificà quan els Jocs Florals eren premiats amb diners”, el dr. Falguera ha destacat que “el certamen era molt valorat i molts escriptors s’hi presentaven per aconseguir reconeixement.”
- Més informació: www.patrimoniliterari.cat
- Video de Jaumedelleida: 1h 16′
