L’Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d’Aran, a l’oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà. A ponent limita amb la comarca homònima de l’Aragó Va ser creada el 1988, juntament amb el Pla d’Urgell i el Pla de l’Estany; fins aleshores havia format part del Pallars Jussà. Té una de les densitats més baixes de Catalunya. La seva capital és el Pont de Suert. Vilaller és també una població important, en direcció a la Val d’Aran.
Una mica més amunt del Pont de Suert, al costat de l’aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb la Noguera de Tor, hi ha el poblet de Castelló, d’on arrenca la carretera que porta a un dels paratges més bellesa. Es tracta de la vall de Boí, antigament dins del senyoriu dels Erill. Des d’Erill dominaven els barons, senyors no gaire poderosos, però valents lluitadors i promotors de la cultura, com ho evoquen les magnífiques esglésies de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, les de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, la de Sant Joan de Boí, la de Durro i la de Sant Feliu de Barruera. Els primers edificis presenten encara influències visigòtiques i mossàrabs, però lentament anà sorgint un estil propi que s’anà estenent per tot el Pirineu, un dels millors del romànic europeu.
A partir de l’expatriació d’unes pintures de Mur als Estats Units, la Junta de Museus de Barcelona adquirí el conjunt de pintures murals de la vall i en 1919-23 foren restaurades i traslladades a Barcelona, per ser conservades al MNAC. En algunes esglésies s’han fet reproduccions in situ. Les més espectaculars són les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll; la primera, als afores, segurament destinada a un monestir que no s’arribà a formar; el seu mestre pintor fou el més important de la Catalunya romànica.
Entre Boí i Caldes s’ajunten la riera de Sant Nicolau amb la Noguera de Tor, i seguint per aquella riera s’arriba al Parc Nacional d’Aigüestortes, un dels paratges més bells que hi ha.
Altres advocacions de la comarca són la Mare de Déu de Riupedrós, a Vilaller, trobada per un pastor dins d’un toll que forma el torrent de Riupedrós; la Mare de Déu de Caldes de Boí, al santuari de Caldes; i la Mare de Déu de la Mola, al Pont de Suert.
LA MARE DE DÉU DEL REMEI
L’ermita de la Mare de Déu de Tor es troba tocant del poble de Castelló de Tor. És de mitjan segle XVIII, i forma un conjunt de gran bellesa, amb el pont, del segle XII, construït per salvar les aigües de la Noguera de Tor. Està situada a la riba esquerra del riu. L’antiga ermita fou enderrocada per a construir l’actual al mateix emplaçament. Actualment n’hi ha una de nova, inaugurada el 1973, i l’antiga està restaurada.
L’origen de la primitiva ermita està en la guarició miraculosa d’una devota de la Mare de Déu afectada per la pesta. La família va fer aixecar l’ermita en acció de gràcies, per venerar la Mare de Déu sota l’advocació del “Remei”. Amb el temps la devoció mai no ha davallat. Actualment la Mare de Déu del Remei continua sent molt invocada, els grans per mancances, i els joves pel seu creixement. Li canten:
De Castelló de Tor
en la gentil ribera,
la Verge del remei
sol•lícita ens espera.
Ses mans són una font
gemada i miraclera,
son cor és una llar
a tot el món oberta.
Preguem-li que el jovent
no perdi la drecera,
que posi un dolç consol
damunt les nostres penes,
i a l’hora de la mort
ens duu a la vida eterna.
Mossèn Agustí Bernaus
Mare de Déu del Remei
És una vall cenyida de muntanyes
com sentinelles braus, sempre fidels,
l’encerclen cada jorn, de nit i de dia,
i els cims que les curullen
arriben fins als cels.
De Grilló el Tòssol al flanc esquerre
li minva la claror per l’occident,
Roi de Sarroqueta a l’altra banda,
la llum del sol li pren per l’orient.
De cims arrodonits li fa d’escorta
el Miravet, que es troba riu avall
i, aquests gegants altius
de l’Alta Ribagorça,
regalimant tothora un devessall
de petits rierols i torrenteres,
engendren el riu Tor de nostra Vall.
Mandrós i transparent moltes jornades,
diàfan, juganer, límpid i net,
fan de la Vall, de serenor, un oasi;
aquest lloc de repòs, un dolç indret.
Més si al redós bramula la tempesta
i els llamps i trons retrunyen serra enllà,
el rierol tranquil, assossegat i plàcid,
es torna coratjós i temerari
i el seu entorn, brivall, pot devastar.
Ací i allà, poblets com de joguina,
s’escampen i espargeixen pels serrats,
o a la vora del riu, plaents, s’allotgen
com indrets de repòs pels fatigats.
Gotata, Irgo de Tor, i Sarroqueta;
Llesp, Castelló de Tor, també Gasós
i els nius, avui deserts, d’Iran i Iguerri
i el de Viuet, en altre temps xamós.
I enmig d’aquest palau de la Natura,
d’aquest inexpressable escambell,
una ermita senzilla, primitiva,
com un estoig, amaga ric joiell:
La Reina de la Vall i la muntanya,
la bondadosa Verge del Remei,
la Reina sobirana i compassiva
que té per catifa tendre herbei.
No té fermalls daurats ni diademes,
arracades o anells d’or refulgent
més, tota la natura que l’envolta,
n’és superba, formosa, resplendent.
No té vestits ornats amb gemmes cares
ni corones, ni fíbules, ni vels…
Son ceptre valuós, l’amor del poble;
les joies que l’abillen, els fidels.
L’afecte esperançat a la Marona
hi porta al seu redós grans i petits.
Els grans les seves penes li confien,
les alegries, quefers, ben agraïts;
i li preguen que tota la família
que s’uneix, de la taula, a l’entorn,
es mantingui fidel, constant, tranquil•la
treballant amb fermesa cada jorn.
Els joves li demanen confiança
en la vida que s’obre davant seu.
Les parelles, joioses i cofoies,
li lliuren l’amor que fort batega
car, ell n’és, un ressò de l’amor de Déu.
I, un dia a l’any, en plena primavera,
a retre.li homenatge ben sentit
en un aplec festiu, ple de gatzara,
als peus d’ella, convoca’ls l’Esperit.
I la Mare, la Verge remeiera
que desitja que els fills vers l’Infinit
girin els ulls, perquè allí es troba
la pau, la serenor, l’etern convit;
va dient als fidels que se li atansen:
«Estimeu-vos, ameu-vos amb delit
i, en aquest tendre amor dels uns pels altres,
que n’és del cor de Déu llambreig i espill,
no oblideu pas, jamai, l’amor que us dóna
generós, cada dia, el meu Fill.»
Rosa Farrán i Falcó
- Goigs a la Mare de Déu del Remei
- Maria a Catalunya, de Joan Bellmunt i Figueras
- Advocacions marianes
Ermita – Castelló de Tor
