ACADÈMIA MARIANA

2 maig 2014
Categoria/es: Acadèmia Mariana

MARIA A PONENT (1): LA VERGE BLANCA DE L’ACADÈMIA. EL SEGRIÀ

El 12 de novembre de 1871 el bisbe d’Urgell Josep Caixal Estradé va beneir l’Oratori de l’Acadèmia Mariana. Mn. Josep Maria Escolà i Colell, fundador de l’entitat, estava promovent des de 1868 la construcció de l’edifici que l’acolliria, el Palau de Maria. Era una resposta a la immensa protecció que Maria havia dispensat a la ciutat de Lleida l’any 1865, quan la ciutat va quedar neta del còlera.

Els socis de l’Acadèmia Mariana van fer una solemne acció de gràcies (4 de febrer de 1866) i el bisbe Puigllat va fer públic un concurs per a que l’Acadèmia disposés d’una imatge de la seva patrona: la Immaculada Concepció de Maria. El jove escultor Maximiano Sala i Sánchez va ser l’encarregat de tallar-la en fusta de til•ler blanc, raó per la qual té el sobrenom de Verge Blanca. Va ser traslladada en processó des de la catedral fins l’Acadèmia Mariana el 12 de novembre de 1871.

Aquesta imatge seria malmesa i destruïda durant la guerra de 1936-1939. El 1940 se’n va encarregar una reproducció fidel als tallers de La Artística, de la vídua Reixac, de Barcelona. El 1949, tres anys després de ser cop proclamada la Verge Blanca de l’Acadèmia patrona de Lleida, la mateixa casa fer una nova imatge per encàrrec de l’Ajuntament. Va ser entronitzada el dos d’octubre d’aquell any, data de la seva festa. L’altra imatge es guardà per a les processons anuals. Actualment està en una capella de la catedral.

VERGE BLANCA

Com una suau carícia, l’aire fresquívol del matí recorre el cel amb el teu nom a dintre. I va fonent els estels, que s’amaguen avergonyits, per tal que la llum de la teva albada, per tot el món brilli. Amb el nom de Maria arriba la primavera, i és Ella qui encén el fanal que ha d’il•luminar el món. Si groguenca i vacil•lant era abans la llum de cera, la que Ella ens dóna, és llum d’estel que mai es fon.
Brilla com sol radiant a l’Oratori, allà al cimal, i els flocs de les boires terrenes escampa i esventa. Es fa suau, dolç i tendre el camí que a Ella ens mena i la lluna plena somriu i es torna verda, amb olor de menta.

El cel blau sembla un mar a trenc de dia, quan a la seva llum escric al paper un mot dolç, no és paraula buida que es fon amb la rosada, perquè el mot: Maria!, significa “mare i amor”.

La nit ha perdut la flama de la tenebra i sa flonjor negra de vestit de vellut. La llum que la Verge Blanca a la ciutat alena, li dóna esperança d’un futur clar i pur.

Tu portes el timó de nostres barques i ets claror de l’aura cada matí. Mentre brillen estrelles, altes i soles, poso als teus peus un ram de flors de gessamí. 

Joan Bellmunt i Figueras

 

VERGE BLANCA DE L’ACADÈMIA (fragment)

1. Preludi

La trinitat en consell
ha volgut que el món fos bell
i és la Mare de l’Anyell la millor joia.

Moltes generacions vindran
que en ella es miraran
i benaurada diran
a aquesta Noia.

Quan el Fill ha acceptat
el Si de l’Eternitat
allò que el Pare ha manat
ja ens redimia,

l’Esperit, com la rosada,
a la Perla més aimada
concebrà intemerada
i serà Maria.

Segons llegat de la Creu
heu volgut, Mare de Déu,
amb un mantell blanc de neu
ser Mare aimada:

Des de lluny Lleida venera
amb pietat fonda i sincera
aquesta invocació cimera
de Mare Immaculada.

2. Cant del poeta

Si hostes indignes de la Seu Antiga
amb impuls sacríleg us feren un blau
aquesta blancura que el cor enlluerna
recorda a tot Lleida que és color de pau.

El caire dolcísssim de vostra figura
que traspua gràcia i juvenil encís
ha volgut morada i estància segura
en la ciutat noble de tres flors de lis.

També Lleida us estima, ma noble Senyora,
ja en sou sabedora des de temps passat;
dels homes i dones en sou valedora,
empareu el poble que el cor us ha dat.

D’albada vestida com gràcil coloma,
heu volgut mostrar-vos al poble fidel;
dels colors de l’iris en blanc feu la suma,
ressalta vostra imatge sobre fons de mel.

I aquí recolliu de tota la terra
l’encens dels poetes, el parlar més bell,
i aquí l’Acadèmia als seus peus us el posa,
per donar a la Mare formós escambell.

         Hug Banyeres i Baltasà

 

Acadèmia Mariana – Lleida

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn