18 de desembre
Aquesta festa va ser instituïda pels pares del desè concili de Toledo l’any 656, especialment Eugeni III, bisbe de Toledo, que la va promoure com advocació de l’Expectació del Part, i Sant Ildefons, bisbe de Sevilla, que va contribuir molt a la seva difusió. A Espanya va ser una de les festes més solemnes.
Està estretament vinculada amb l’Advent, un temps d’espera de la vinguda del Senyor. També es relaciona amb la virtut teologal de l’esperança. Aquesta espera queda expressada en Maria, escollida per Déu per ser mare del Redemptor i està esperant el seu naixement. És impossible preparar el Nadal sense Maria, la Mare de Déu. Ella és qui millor prepara els seus camins.
La festa quedà fixada pel 18 de desembre, vuit dies abans del naixement de Jesús. El motiu es fonamentava en que la festa de l’Anunciació -25 de març- sovint coincidia amb el temps de Quaresma o Pasqua, i no es podia celebrar.
També es coneix amb el nom de Mare Déu de l’Expectació del Part, Mare de Déu de la O, Mare de Déu de la Dolça Espera, l’Expectació de la Mare de Déu, Mare de Déu de la Bona Esperança, Mare de Déu de la Cinta… La denominació ‘Mare de Déu de la O’ es relaciona amb la representació plàstica de la Mare de Déu en estat de bona esperança amb el ventre arrodonit; i també, molt especialment, amb les antífones de les ‘O’.
Antífones de les ‘O’ és el nom amb que es coneixen les antífones marianes del res de vespres que l’Església canta amb el Magnificat els darrers dies de l’Advent, des del dia 17 fins el 23 de desembre. Cada antífona comença amb l’exclamació «Oh» seguida d’un títol messiànic -com una aclamació a Jesús reconeixent tot el que representa per a nosaltres-, i acaba amb la súplica «vine, no tardis més». Són ‘O Sapientia’ (saviesa, Paraula), ‘O Adonai’ (Senyor poderós); ‘O Radix’ (arrel, rebrot de Jesse); ‘O Clavis’ (clau de David, que obre i tanca); ‘O Oriens’ (orient, sol, llum); ‘O Rex’ (rei de pau); ‘O Emmanuel’ (Déu amb nosaltres). Llegides en sentit invers les inicials llatines de la primera paraula després de la «O», donen l’acròstic «ero cras», que vol dir «seré demà, vindré demà». És la resposta del Messies a la súplica dels fidels.