Un dia vam esbrinar la “mariologia” de la carta als Romans. Una decepció?
4 Però va arribar la data fixada, i Déu envià el seu Fill fet fill d’una dona i sotmès a la Llei,5 amb la missió de rescatar els qui vivíem sota la Llei i atorgar-nos la dignitat de fills adoptius.6 I com a fills que som, Déu envià al centre mateix del nostre ésser personal l’Esperit del seu Fill, un Esperit que clama: "ABBA’, Pare!" 7 De manera que ja no ets esclau, sinó fill. I com a fill que ets, Déu et farà el seu hereu.
Ens vam fixar en el fet que el Pare confia el seu Fill a una DONA i sotmès a la Llei a fi d’alliberar-nos-en. Fixem-nos en aquesta dona:
Una dona del nostre món
Una filla d’Israel
Una esposa i una mare
Ser filla d’Israel suposa que VIU en un medi concret i que BEU la seva educació religiosa d’aquest poble. I hi assimila uns referents concrets. Com a dona té davant els ulls Les MATRIARQUES
1. Eva: la mare de tots els qui viuen (Gn 3,20)
2. Sarai, esposa d’Abraham, la dona lliure. Mare d’Israel
3. Agar: esclava d’Abraham i mare d’Ismael i doncs mare dels beduïns. Déu que viu i veu
4. Rebeca: muller d’Isaac i mare d’ Esaú (àrabs) i de Jacob – Israel
5. Esposes i dones de Jacob
5.1 Lia la no estimada esdevé esposa de Jacob i mare de Rubèn, Leví, JUDÀ, Issacar, Zabuló. I una filla DINA (Gn 34): Dona no estimada sinó desitjada. Cosificada. Com tantes altres dones ultratjades en la seva dignitat.
5.2 Raquel esposa de Jacob i mare de Josep (Efraïm i Manassès) i Benjamí.
5.2.1 Bilhà: esclava de Raquel i mare: Dan i Neftalí, tribus marginals
5.2.2 Zilpà, esclava de Lia, mare de Gad i Aser, tribus marginals
7. Anna la mare de Samuel etc. que inspirà el Magnificat 1Sm 2
8. I d’altres: Maria la germana de Moisès, Dèbora, Jael, Judit, Ester
LES QUATRE DONES DE LA GENEALOGIA segons Sant Mateu
1. TAMAR: Gn 38, 27-30 És la nora de Judà esposada amb ER. Er mor i ONAN que s’hi casa perla llei del levirat es nega a tenir fills amb ella. És castigat i mor
Queda XELÀ, encara petit. Mentre es fa gran, Judà envia Tamar, vídua, a ca la seva mare. No li dóna el fill Xelà de por que se li morís com els altres.
Mentre Judà i els seus fill es captenen malament, Tamar és fidel. Quan Judà no compleix la llei, ella para parany a Judà. Es fa passar per prostituta i queda embarassada de Judà. Abans ha exigit una penyora: un cabrit, el segell amb el seu cordó, el bastó. Judà s’assabenta que Tamar s’ha prostituït.Que la treguin fora i que la cremin. Ara surten les penyores. Neixen Peres i Zérah. Zérah és que surt a la genealogia.
Tamar és lloada i redimida per la seva estratègia per assolir la maternitat. Desitja tenir part en la descendència del Messies.
2. RAHAB Js 2,2-21; 6,22-25. Estrangera i prostituta. Ha acollit i salvat els espies d’Israel a Jericó. Es fa prosèlita convertida a la fe d’Israel veient els prodigis de Déu. Per la fe, Rahab, la prostituta, va acollir benèvolament els espies, i així no va sucumbir amb els qui s’havien negat a creure. (He 11,31)
3. RUT 1-4 (amistat), estrangera i prosèlita. És fidel a Noemí, la seva sogra. I amb ella torna a Betlèhem amb ella. No em digueu Noemí, [gentilesa meva, “Plaerdemavida] digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m’ha omplert d’amargor… Es casa amb Booz i esdevé mare d’Obed [servent], àvia de Jessè i besàvia de David.
4. La muller d’Uries 2Sm 11. Anònima. Betsabé. Esdevé mare de Salomó
Mateu no atribueix a Jesús una ascendència perfecta ni del punt de vista religiós ni del punt de vista moral
TRETS COMUNS: Estrangeres = Unversalisme
Condicions irregulars = Lliçó de gràcia
Quelcom extraordinari o irregular en llurs unions conjugals.
D’una gra iniciativa: desenvoluparan una funció important en el pla de Déu.
De totes aquestes matriarques Maria en conegué la història i aprengué a veure en les persones allò que tenen de positiu i d’alliçonador. També ella experimentà situacions irregulars i sentí en la pròpia carn l’estremiment si no de cremada de viu en viu l’amenaça de la lapidació. I aprengué, com a serventa del Senyor, a dipositar en ell la seva confiança.
Comentari de la Bíblia del Peregrino
En el Messies conflueixen la història de la humanitat i la història de les promeses de Déu, representades per David i per Abraham. Però Mateu no ens parla d’una història en abstracte, sinó d’una de real i concreta, una història d’homes i dones que evoquen tot el que de bo, de fràgil, d’èxit i de fracàs, de dolor i de sofriment existeix en la família humana: patriarques, savis i profetes; bons i mals governants; treballadors, camperols, bandejats, esclaus, nadius, emigrants i prostitutes… Qui, en llegir aquesta primera pàgina de l’evangeli, se sentirà exclòs de la família de Jesús? Qui no se sentirà anomenat a participar de la plenitud de les promeses de Déu que s’han fet carn en un membre de la nostra família humana?
En posar fi a la sèrie de noms, Mateu intencionadament no anomena María esposa de Josep, sinó tot el contrari: Josep espòs de María.
P. Jaume Sidera ocm
