8 de desembre
La festa de la Immaculada Concepció –o bé la Puríssima- celebra la creença que Maria, la Mare de Jesús, va ser concebuda sense pecat perquè Déu va voler preparar en ella una estança digna per al seu Fill. Als cristians ens fa meditar sobre la perfecció i bellesa inefable de l’ànima de Maria i, a la vegada, sobre la bellesa de tota ànima santificada per la gràcia redemptora de Crist. Se celebra de forma solemne a tota l’Església el dia 8 de desembre.
Origen de la festa.-
Des dels inicis del cristianisme s’ha considerat a la Verge Maria "tota Santa". Sant Ireneu, jurista romà del segle II, va escriure referint-se al pecat original: “el nus de la desobediència d’Eva es deslligà per l’obediència de Maria”. Un poema de sant Efrén de Síria (segle IV) diu així: “certament tu (Crist) i la teva Mare sou els únics que sou completament bells, doncs no teniu cap defecte ni taca”.
El papa Sixte IV va estendre la festa de la Concepció Immaculada de Maria a tota l’Església d’Occident (1483) i Climent XI la instituí per a tota l’Església universal (1708). Pius IX proclamà dogma de fe la Immaculada Concepció de Maria el 8 de desembre de 1854 amb la publicació de la Bula Ineffabilis Deus. Aquesta creença estava tan arrelada que no va ser necessària la convocatòria deu concili.
“… declarem, proclamem i definim que la doctrina que sosté que la beatíssima Verge Maria va ser preservada immune de tota taca de la culpa original en el primer instant de la seva concepció per singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en atenció als mèrits de Crist Jesús Salvador del gènere humà, està revelada per Déu i ha de ser per tant ferma i constantment creguda per tots els fidels … “ (Pius IX, Bula Ineffabilis Deus, 8 de desembre de 1854)
La festa del naixement de la Mare de Déu el 8 de desembre va servir de base per a escollir el 8 de desembre –nou mesos abans- la data per a solemnitzar la seva Immaculada Concepció.
Les fonts bíbliques que fonamenten el dogma.-
Els teòlegs citen aquestes fonts:
- Lluc 1,28: L’àngel Gabriel no s’adreça a Maria pel seu nom, sinó amb l’expressió ‘kecharitoméne’ que vol dir ‘plena de gràcia’.
- Gènesi 3,15: «Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu.»
- Apocalipsi 12, 5: «un senyal va aparèixer al cel: una dona vestida de sol i la lluna sota els peus».
- Proverbis 8, 22-33 «El Senyor em posseïa al començament, abans de les seves obres, des de sempre. Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen, des del primer moment de la terra.»
- Siràcida 24, 3-21. «… el qui m’havia creat m’indicà on havia de residir. Em digué: "Vés a habitar entre els descendents de Jacob, pren Israel com a heretat teva." Abans que el temps comencés, em va crear, i mai més no deixaré d’existir. …»
- El Magnificat (Lc 1, 46-55): «Maria digué: La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles…»
La Immaculada Concepció i Espanya.-
La Història d’Espanya relata que els nostres reis , teòlegs , artistes , literats , exèrcits i poble van creure , esperar i estimar la Immaculada Concepció de Maria . El rei visigot Ervigi declara la seva festa com a llei d’Estat. El rei Ferran III el Sant portava pintada la seva imatge en el seu estendard. Els reis Jaume I el Conqueridor i Joan I d’Aragó van ordenar celebrar la seva festa en tots els seus regnes. Els Reis Catòlics van enviar nou ambaixades a Roma pregant al Papa definís la Concepció Immaculada de Maria com a dogma de fe catòlica. El rei Felip II tenia gravada la seva imatge al seu escut reial. Des de 1664 la festa se celebrava en tots els territoris de l’Imperi espanyol.
A petició unànime de les Corts Generals espanyoles, el rei Carles III sol•licità a la Santa Seu que la Immaculada Concepció de Maria fos proclamada Patrona d’Espanya. Així ho va fer el papa Climent XIII mitjançant la butlla "Quantum Ornamenti" el 25 desembre 1760.
Les antigues universitats de Salamanca, Alcalá de Henares, Granada, Saragossa, Valladolid i València, els teòlegs i sants espanyols van defensar i van festejar la Concepció Immaculada de Maria com a dogma de fe. La creença i amor dels ciutadans espanyols a la Immaculada Concepció de Maria es manifesta en el seu culte i gran veneració popular, tan bellament expressada i representada en les pintures de Murillo, Ribera, Joan de Joanes, Claudio Coello, i tantes talles i pintures d’altres artistes que es troben en catedrals, parròquies, temples, convents, santuaris i ermites d’arreu del país. Igualment passa en la poesia i la literatura des Gonzalo de Berceo a Zorrilla i Gabriel i Galán.
La Columna de la Immaculada Concepció a Roma.-
En atenció a aquests mèrits d’Espanya a la devoció a la Immaculada Concepció, el papa Pius IX va voler dedicar-li una columna a la plaça d’Espanya de Roma, davant de la seu de l’ambaixada espanyola. El monument va ser inaugurat el 8 de setembre de 1857. Va ser dissenyat per l’arquitecte Luigi Poletti. Es tracta d’una antiga columna romana de marbre de Corint, trobada al Monestir de Santa Maria de la Immaculada Concepció, al Camp de Mart, el 1777. La columna mesura 11,81 m d’alçada i està coronada per una estàtua de bronze de la Immaculada, esculpida per Giusepe Obici i fosa per Luigi Derozzi. El seu basament, també de marbre, està decorat amb les estàtues de Moisès, David, Isaïes i Ezequiel, profetes que van contribuir a la configuració del dogma. Les quatre cares de la base representen en baix relleu les escenes de l’Anunciació, el somni de Josep, la Coronació de Maria i la definició del dogma de la Immaculada Concepció.
Des d’aquest noble pedestal, Maria Immaculada s’enlaira pura i bella com els ideals divins. Cada 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, els bombers romans pugen amb la seva llarga escala fins la seva imatge i la ofrenen amb una corona de roses blanques; molts altres devots ho fan a la base.
El papa Francesc també ha fet avui la tradicional cerimònia romana de veneració a la Mare de Déu resant aquesta sentida oració:
"Virgen Santa e Inmaculada, a Ti, que eres el honor de nuestro pueblo y la guardiana atenta que cuida de nuestra ciudad, nos dirigimos con confianza y amor.
¡Tú eres la Toda Hermosa, oh María !
El pecado no está en Ti.
Suscita en todos nosotros un renovado deseo de santidad:en nuestra palabra brille el esplendor de la verdad, en nuestras obras resuene el canto de la caridad,en nuestro cuerpo y en nuestro corazón habiten la pureza y la castidad, en nuestra vida se haga presente toda la belleza del Evangelio.
¡Tú eres la Toda Hermosa, oh María!
La Palabra de Dios se hizo carne en Ti.
Ayúdanos a mantenernos en la escucha atenta de la voz del Señor: el grito de los pobres nunca nos deje indiferentes,el sufrimiento de los enfermos y los necesitados no nos encuentre distraídos, la soledad de los ancianos y la fragilidad de los niños nos conmuevan, toda vida humana sea siempre amada y venerada por todos nosotros.
¡Tú eres la Toda Hermosa, oh María!
En ti está el gozo pleno de la vida bienaventurada con Dios.
Haz que no perdamos el sentido de nuestro camino terrenal: la suave luz de la fe ilumine nuestros días, la fuerza consoladora de la esperanza dirija nuestros pasos, el calor contagioso del amor anime nuestro corazón, los ojos de todos nosotros permanezcan fijos, allí, en Dios, donde está la verdadera alegría.
¡Tú eres la Toda Hermosa, oh María!
Escucha nuestra oración, atiende nuestra súplica: se Tú en nosotros la belleza del amor misericordioso de Dios en Jesús, que esta belleza divina nos salve a nosotros, a nuestra ciudad, al mundo entero. Amén."
Inauguració de la Columna de la Immaculada pel papa Pius IX a l’embaixada espanyola a Roma, el 8 de setembre de 1857.
La iconografia de la Immaculada Concepció.-
La representació de la Immaculada Concepció es perfila a partir del passatge de l’Apocalipsi de sant Joan que descriu una “dona vestida de sol, amb la lluna a sota dels seus peus i amb una corona de dotze estrelles al cap” amenaçada per un drac (Ap 12,1). Es va començar a difondre durant el Renaixement i, esdevingué un dels referents més populars del temps de la Contrareforma, especialment a Espanya i Itàlia.
Maria suspesa al cel porta un vestit blanc, un mantell blau i una corona de dotze estrelles al voltant del cap; en la interpretació simbòlica de Maria com al•legoria de l’Església, les estrelles representen els apòstols. El sol, la lluna i les estrelles eren símbols del saber, donant a entendre que la concepció immaculada de Maria ho va ser amb plena saviesa. El vestit blanc remet a l’absoluta puresa de Maria, i la llum que brolla de Crist. El mantell blau, al seu caràcter celestial. La serp amb la poma representa la constant amenaça del mal i recorda la culpa d’Eva, el pecat que miraculosament no taca Maria. Els lliris que porten els àngels confirmen la puresa de Maria. El globus des d’on s’enlaira representa la Terra amenaçada per la serp, però protegida per Maria, que venç el mal. La lluna creixent, en forma de falç, representa la superioritat de Maria.
La iconografia es completa en ocasions amb querubins que porten els atributs marians: els lliris com a símbol de puresa, les roses d’amor, la branca d’olivera com a símbol de pau i la palma del martiri. També se solien representar els elements que es repetien a les Lletanies: sol, lluna, estrella, porta del cel, lliri entre espines, mirall sense taca, hort tancat…, símbols de la seva puresa virginal.
Dedicació de l’Acadèmia Mariana a la Immaculada Concepció.-
L’Acadèmia Mariana va néixer durant el pontificat de Pius IX (1846-1878), conegut com el ‘Papa de la Immaculada’, com un fruit de la proclamació d’aquest dogma marià. Fou el 12 d’octubre de 1862, quan Mn. Josep Maria Escolà i Cugat fundà l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana com a monument perenne a la Immaculada Concepció. Amb la publicació del seu Calendari Marià de l’any 1863 va fer públic el projecte convidant els lleidatans a sumar-se a la nova Acadèmia amb un doble lema com a divisa: “Espanya, Patrimoni de Maria” i “Tot per i per a Maria”. Estava convençut que la devoció a Maria seria una força guaridora per a la societat.
L’Acadèmia Mariana de Lleida és una de les quatre acadèmies marianes existents al món actualment, i la segona en antiguitat. Les altres tres són: la Pontifícia Acadèmia Mariana Internacional (Roma, 1946), fusionada des del 4 de desembre de 2012 amb la Pontifícia Acadèmia Mariana de la Immaculada (Roma, 1835); l’Acadèmia Mariana Salesiana (Roma 1950), i l’Acadèmia Nacional Mariana (Quito, Equador, 1962).
La fundació de l’Acadèmia va coincidir en el temps amb la consagració de Mons. Marià de la Concepció Puigllat i Amigó com a nou bisbe de Lleida. Tenint com a segell episcopal la imatge de la Immaculada i la llegenda “Salutem et pacem nobis traxit Inmaculata Virgo Maria”, i sentint-se satisfet per la coincidència, acollí l’Acadèmia sota la seva protecció, i concedí indulgències per afavorir la seva expansió.
El dia 5 de gener de 1946, el papa Pius XII declarà la Verge Maria de la Immaculada Concepció, sota el títol hispà de “Verge de l’Acadèmia”, Celestial patrona de la ciutat de Lleida, en pla d’igualtat amb sant Anastasi.
Les representacions de la Immaculada Concepció a l’Acadèmia Mariana.-
- Un vitrall superior de l’Oratori, realitzat el 1876 al taller Bazin-Latteux, un reconegut i prolífic obrador ubicat a Mesnil-Saint-Firmin (Oise, Picardie, França). Al destruïr-se es va substituir pel que representa l’Expulsió d’Adam i Eva (Taller Gns. Navarro. de Zaragosa, 1969) situat a la paret lateral dreta.
- La pintura que presideix el Paranimf, sobre tela de lli. El seu autor és Miquel Murillo (1858-1941) en la pintura central. La sanefa que l’emmarca és de Josep Plana Castillo 1853-1915); s’hi representen motius vegetals estilitzats amb flors i caps d’àngels de color blau; a la part central hi ha l’escut de Lleida (esquerra) i la senyera catalana.
- La pintura part superior de la porta d’entrada a l’Oratori, una de les quatre grans pintures murals que decoren la naia o replà del segon pis de l’escalinata imperial. Es desconeis el nom de l’autor i la data exacta de la seva execució. Representa ‘El sacre consistori de la Definició Dogmàtica del misteri de la Immaculada Concepció’, presidit per Pius IX el 1854. Al mig, la Immaculada Concepció damunt dels núvols; a l’esquerra Pius IX, amb l’Esperit Sant, ajudat per dos cardenals, un prevere i dos personatges amb el vestit del soldat clàssic romà, i un bisbe; a la dreta, una munió de bisbes com a testimonis de l’esdeveniment. L’ambientació correspon a la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Pius IX sosté a la seva mà el text de la definició dogmàtica: DEFINIMUS B.V. MARIAM AB OMNI ORIGINALIS CULPAE LABE PRAETER NATAM INMUNDEM (Definim que la Benaurada Verge Maria ha nascut immune de tota culpa, a més del pecat original).
El tema està emmarcat per una gruixuda motllura d’estructura clàssica. Un altre marc petit i d’angles arrodonits emmarcava un alt relleu en pedra de l’Assumpció de Maria Santíssima, amb la inscripció ‘Macellum capituli illerdensis anno Dni. MDCCXXVI’, que es trobava damunt del punt central de l’arc d’accés. Actualment hi ha una escultura de la Mare de Déu de Montserrat en alabastre blanc.
Als costats hi ha dues bandes de color rosat, amb orles vegetals geometritzades on es representen dos llibres: el Breviarium Marianum i la Corona poètica. Als angles es representen pilastres amb capitells corintis amb llibres als equins, al•lusius al caràcter bibliogràfic de l’Acadèmia Mariana. Corona la composició una sanefa amb llaceries geomètriques a base d’assutzenes i lliris. Al damunt hi ha el segell papal de Pius IX, dues falses finestres i els caps d’uns angelots emmarcats amb orles barroques que representen l’estiu i la tardor, i l’anagrama de Maria
Al marc de la porta d’entrada a l’Oratori hi ha una inscripció que diu: IN TEMPLO TUO CUM STAMUS IN COELO IPSO STARE NOS CREDIMOS (Quan estem al teu temple creiem estar al mateix Cel).
‘El sacre consistori de la Definició Dogmàtica del misteri de la Immaculada Concepció’, presidit per Pius IX el 1854‘, pintura part superior de la porta d’entrada a l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia.
Paranimf de l’Acadèmia Mariana. Pintura de la Immaculada Concepció de Maria. A sota, detalls de la part central del lateral esquerre i dret, amb la senyera i l’escut de Lleida, respectivament. Els àngels porten els atributs de Maria: roses (amor), lliris (puresa), branca d’olivera (pau) i palma (martiri).
