LA BELLESA AL SERVEI DE L’ESPERANÇA AL CERTAMEN MARIÀ
El Certamen que convoca anualment l’Acadèmia Mariana de Lleida està dedicat a una advocació mariana particular. La d’aquest any ha causat sorpresa i admiració per tractar-se d’una versió actual i jove de la Immaculada Concepció, íntimament associada a la pastoral juvenil espanyola. La seva autora, Isabel Guerra, conjumina la seva condició de pintora innovadora i brillant amb la de monja de clausura cistercenca. La seva vida està dedicada a pintar la bellesa com una espurna de l’amor de Déu. El seu ora et labora és pintar i estimar Déu.
Al llarg d’una entrevista que ens va concedir al monestir de Santa Lucía, de Zaragoza, sor Isabel Guerra ens va confiar el més rellevant de la seva trajectòria vital i artística. A través de les seves paraules i dels catàlegs d’algunes de les seves múltiples exposicions hem descobert una mica més del seu compromís amb la modernitat de l’Art sense trencar amb el seu llegat històric, i la recerca de nous espais d’esperança. La seva incorporació, en els primers anys del segle XXI, a les butaques de la Real Academia de Bellas Artes de San Luis de Zaragoza i de la de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo és el reconeixement a la seva gran aportació al món de l’Art espanyol.
2. La Immaculada Concepció de Maria
La Immaculada Concepció, també coneguda com la Puríssima Concepció, és la creença que sosté que Maria, Mare de Jesús, va ser preservada del pecat original, i des del primer instant de la seva concepció va estar lliure de tot pecat. Déu va voler preparar en ella una estança digna per al seu Fill. La doctrina reafirma amb l’expressió «plena de gràcia» (Gratia Plena) continguda en la salutació de l’arcàngel Gabriel (Lc 1,28), i recollida en l’oració de l’Ave Maria, aquest aspecte de ser lliure de pecat per la gràcia de Déu.
2.1. Origen de la devoció a la Immaculada Concepció de Maria
Entre les primeres comunitats cristianes ja es considerava a la Mare de Déu "tota Santa". Sant Ireneu, jurista romà del segle II, va escriure referint-se al pecat original: "el nus de la desobediència d’Eva es va desfer per l’obediència de Maria". Un poema de sant Efrem de Síria (segle IV) resa així: "Certament tu (Crist) i la teva Mare sou els únics que heu estat completament bells, ja que no teniu defecte ni taca alguna".
L’antiga festa litúrgica de la Concepció va tenir el seu origen als monestirs de Palestina a finals del segle VII. Al principi es commemorava la Concepció d’Ana, anciana i estèril que, per una gràcia especial divina, va engendrar Maria. Amb el pas del temps esdevingué la festa de la Concepció de Maria. Aquesta festa grecooriental al segle IX va passar als monestirs grecs de la baixa Itàlia i, després, a Anglaterra i Irlanda. A partir del segle XII se celebrava com a festa de la Concepció Immaculada. Al mateix temps va sorgir la controvèrsia teològica sobre la concepció immaculada. La tesi immaculista, defensada per l’escola franciscana, va anar imposant-se amb la formulació de la redempció preservativa: Maria va ser preservada del pecat original pels mèrits de Crist.
El papa Sixte IV va estendre la celebració de la festa a tota l’Església Llatina (1476), Climent IX la va instituir a tota l’Església universal (1708) i Alexandre VII va establir el seu contingut teològic (Constitució Apostòlica Sollicitudo Omnium Ecclesiarum, 1661).
El papa Pius IX creia fermament en la Immaculada Concepció de Maria i que la seva definició fonamentaria la certesa de la primacia de la Gràcia i l’obra de la Providència en la vida dels homes. Tot i així, va decidir fer una consulta amb l’episcopat mundial a través de l’Encíclica Ubi primum (1849) demanant que expressessin quin era el seu desig sobre la definició del dogma. Als informes rebuts traspuava una devoció fervorosa al misteri i el vehement anhel de que fora definit el més aviat. El Papa els va fer imprimir, formant deu volums, el monument més gran de la pietat dels fidels enlairant Maria Immaculada. I, acollint amb bona voluntat els desitjos de la cristiandat, el 8 desembre 1854 va publicar la Butlla Ineffabilis Deus amb la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria. La festa del Naixement de la Mare de Déu, que el segle V ja se celebrava a Jerusalem el dia 8 de setembre, va servir per a escollir el 8 de desembre -nou mesos abans- com a data per a solemnitzar la seva Immaculada Concepció.
Dues visions del moment en què el Papa Pius IX declarà el dogma. Hi ha molts testimonis que parlen d’un raig de llum que il·luminà al Papa al declarar aquest dogma a la Basílica Vaticana.
2.2. La Immaculada Concepció als regnes hispans
La creença en la Immaculada Concepció de Maria a Espanya es remunta ja al temps dels visigots: el rei Wamba va rebre el títol de defensor de la Puríssima Concepció de Maria, i Ervigi va declarar la seva festa com a llei d’Estat. Així es va obrir una línia de monarques devots a la Immaculada Concepció que, com Ferran III el Sant, l’emperador Carles V o el seu fill Felip II portaven la seva imatge en l’escut o estendard. La devoció i creença en la Immaculada Concepció de Maria va aconseguir un profund arrelament especialment als pobles de l’antiga Corona d’Aragó des que Jaume I el Conqueridor va introduir la devoció. A partir de Joan I els consells i les lleis reials van animar als ciutadans en aquest sentit.
Al darrer terç del segle XV, Castella va ser un focus important de devoció a la Immaculada Concepció. Sota la protecció dels Reis Catòlics es va fundar l’orde de les concepcionistes franciscanes, la primera institució de l’Església dedicada a la consagració de la Immaculada. Isabel de Castella i Ferran d’Aragó van demanar insistentment al Papa la definició de la Concepció Immaculada de Maria com a dogma de fe. Aquesta devoció van continuar alimentant-la els seus successors, els monarques de la Casa d’Àustria. Felip II, que tenia gravada la imatge de la Immaculada a l’escut reial, va imposar l’obligació de defensar el seu misteri a les Universitats espanyoles.
Des del segle XIV a Espanya hi ha referències de confraries creades en honor a la Immaculada. La més antiga, a Girona, data de 1330; la segueix la de Saragossa, el 1333. Aviat van aconseguir un gran auge gràcies a la tasca dels franciscans, els seus grans difusors. Nombroses confraries constituïdes sota l’advocació de la ‘Pura y Limpia Concepción de María’, germandats consagrades a les tasques caritatives i l’assistència social, van participar de l’ambient immaculista durant els segles XVI i XVII.
El 1618, Felip III va demanar al papa que definís el dogma de la Immaculada. Paule V va respondre amb una declaració de que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original. Pocs anys després, el 1644, Espanya va iniciar la celebració del patronatge de la Immaculada Concepció, encara que la seva proclamació oficial la faria Climent XIII atenent la petició de les Corts generals de Carles III (Butlla Quantum Ornamenti, de 25 de desembre de 1760).
Després de la declaració del dogma de la Immaculada Concepció, Pius IX va dedicar a Espanya la columna de la Immaculada Concepció a la plaça d’Espanya de Roma, el 8 de setembre de 1857. Era un homenatge al paper dels teòlegs, missioners, poetes, pintors, reis i al poble espanyol a la seva devoció. El monument consisteix en una antiga columna romana, de marbre de Corint, trobada al Monestir de Santa Maria de la Immaculada Concepció, al Camp de Mart, coronada per una estàtua de bronze de la Immaculada. La seva base està decorada amb estàtues de Moisès, David, Isaïes i Ezequiel -els profetes que van contribuir a la configuració del dogma- i baix relleus de l’Anunciació, el somni de Josep, la Coronació de Maria i la definició del dogma de la Immaculada Concepció.
La Columna de la Immaculada Concepció, inaugurada a Roma por Pius IX a l’embaixada espanyola, el 8 de setembre de 1857.
La creença i estimació dels espanyols a la Immaculada Concepció de Maria continua manifestant-se en el seu culte i gran veneració popular. Per això, el papa Joan Pau II va poder exclamar en la seva vista a Saragossa, el 6 de desembre de 1983: "L’amor Marià ha estat en la vostra història ferment de catolicitat; i ha impulsat a la gent d’Espanya a una devoció ferma i la defensa intrèpida de la grandesa de Maria, sobretot en la seva Immaculada Concepció".
2.3. La devoció de Lleida a la Immaculada
La ciutat de Lleida també té una llarga tradició mariana, documentada especialment des dels darrers segles de l’Edat Mitjana. És molt probable que durant la dominació musulmana hi hagués una Germandat sota l’advocació de Santa Maria que hauria ajudat als cristians a mantenir-se ferms en la fe. Aquesta era l’advocació de la primitiva catedral restaurada el 1177, consagrada a Santa Maria l’Antiga.
El 1203 es va posar la primera pedra de la Seu Vella, consagrada també com a monument permanent a la Mare de Déu. Així ho mostra la magnífica portada de l’Avemaria, o de l’Anunciata que va fer construir el bisbe Gombald de Camporrells (1215). Amb el temps la devoció es decantaria cap al misteri de la seva Concepció Immaculada, la prerrogativa més gloriosa de Maria Santíssima. El seu gran impulsor a Lleida va ser el bisbe Ferrer Colom, que va dedicar una capella a la Santificació o Concepció de la Santíssima Verge poc després de la seva consagració, el 1335.
La Seu Vella de Lleida, dedicada a Santa Maria l’Antiga. Porta de l’Avemaria o de l’Anunciata, també dita de les Núvies, al transsepte. Al costat, la capella de la Concepció o dels Colom.
Era natural que els llibres litúrgics de l’Església de Lleida celebressin aquest gloriós misteri marià. En un Breviari Ilerdenc del segle XIV, tot i que no figura la Immaculada entre les festes dedicades a la Mare de Déu, a l’ofici de la Beata Virgine dels dissabtes se l’esmenta com a "Paloma Immaculada" i "Tota Immaculada, perquè en res va ser tacada". Al Breviari de Roda (Breviarium secundum consuetudinem ecclesie Ilerdensis), també del segle XIV, segurament còpia d’un altre més antic, ja consta el 8 de desembre com a festivitat de la Concepció de la Mare de Déu, però amb l’ofici de la seva Nativitat.
Un cop construïda la capella de la Concepció a la Seu Vella, el bisbe Miquel Despuig, gran devot també d’aquest misteri, va establir el 1556 la processó de la Concepció, que en molts documents públics es diu clarament "Immaculada". Mesos després, el 24 de maig de 1557, la Paeria, en nom de la ciutat, va fer el vot de sumar-se a aquesta processó.
La Lleida medieval era seu de la primera universitat de la Corona d’Aragó. L’Estudi General, que tenia en la protecció de la Mare de Déu un dels seus pilars fonamentals, va exercir una notable influència en la progressiva implantació del misteri de la Puríssima. Sens dubte, la presència de la comunitat franciscana, gran defensora de les tesis immaculistes, va contribuir-hi notablement. El mateix bisbe Despuig hi va crear, el 1559, el Col·legi de la Concepció -el nou-, de clara significació social doncs tenia la missió d’educar dotze estudiants pobres.
Unint-se a l’anhel unànime del poble espanyol, Lleida també va sol·licitar al Papa, el 1618, la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció i va posar la ciutat sota la seva protecció. El dogma encara es faria esperar, però la declaració de Paule V es va celebrar a Lleida amb tres dies de festa gran. A més, el Cabildo va afavorir les obres de restauració i realització d’imatges de la Concepció. També la Paeria va encarregar el 1622 una imatge de plata de la Puríssima, amb peanya i un pal·li blanc amb l’escut de Lleida, per treure-la en processó.
Militaritzada la Seu Vella des de l’any 1707, la nova Catedral consagrada el 1781, també a la Mare de Déu, ja incloïa una capella dedicada a la Immaculada amb una talla de l’escultor Juan Adam. Amb el saqueig de la ciutat per les tropes franceses (1810), van desaparèixer, entre moltes altres moltes obres de valor, les antigues imatges de la Immaculada. La processó va anar perdent la seva antiga esplendor i la presidia una nova imatge de la Immaculada amb la seva peanya, de fusta.
D’altra banda, Lleida comptava des del segle XII amb una institució caritativa sota l’advocació de la Mare de Déu: la Pia Almoina o Almoina de Santa Maria de la Seu Vella. L’hospital municipal de Lleida també es va dedicar a la Mare de Déu: era l’Hospital de Santa Maria, fundat a mitjans del segle XV. Allí s’hi van establir el 1792 les Filles de la Caritat per a l’atenció als malalts; era la primera fundació espanyola de l’orde dedicada, a més, a la propagació de la devoció a la Immaculada de la Medalla Miraculosa, després de l’aparició de la Mare de Déu a la novícia sor Catalina Labouré el 27 de novembre de el 1830.
Interior de la capella de la Concepció, fundada pel bisbe Ferrer Colom (s.XIV) a la Seu Vella (esquerra). La Catedral nova, també dedicada a la Mare de Déu, situada al davant de l’antic Hospital de Santa Maria. (dreta).
La proclamació del dogma de la Immaculada Concepció de Maria pel papa Pius IX es va celebrar a Lleida solemnement, amb un tridu i altres cultes d’acció de gràcies a la Catedral, els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1855, un mes i mig després de la publicació de la Butlla que el definia. L’informe del llavors bisbe de Lleida, Josep Domènech Costa, en resposta a l’Encíclica Ubi primum (Pío IX, 1849) manifestant l’intens sentiment marià de la gent de la ciutat, s’expressava amb
