L’Acadèmia Mariana de Lleida ha viscut els passats 4 i 5 de novembre el Simposi Marià, celebrat en commemoració del 70è aniversari de la proclamació de la Verge Blanca de l’Acadèmia. S’ha dedicat a ‘Maria, Mare de la Misericòrdia’, a una setmana de finalitzar l’Any Jubilar de la Misericòrdia al que ens ha convocat el Papa Francesc.
Hi han col·laborat l’IREL, en el seu 25è aniversari, i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat en els 135 anys de la fundació de la Confraria i del Patronatge de la Mare de Déu de Montserrat (1881) i 70è aniversari de la refundació de la Confraria a Lleida. L’acte inaugural ha comptat amb els representants d’aquestes institucions.
‘La unió amb la Confraria és per a fer realitat que fem Església unida entre tots’, ha dit Mn. Ramon Prat. A la vegada el Sr. Josep Estruch s’ha mostrat molt satisfet d’aquesta col·laboració fent memòria dels estrets lligams que sempre hi ha hagut entre l’Acadèmia Mariana i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Com a entitats marianes el seu cor estima a la Mare de Déu ‘que només n’hi ha una, per això està bé unir forces per saber més de Maria, la nostra mare, la nostra mestra’, ha dit el Dr. Joan Viñas. Per això el Bisbe Salvador ens ha convidat ‘a escoltar algunes persones enteses en la vida cristiana en el procés de veure, jutjar i actuar bevent de la font de la salvació, donant a conèixer Jesucrist al nostre món i augmentar la nostra devoció a la Mare de Déu.’
1.- Anàlisi sociològica de la realitat, de Joan Saura
La ponència de Joan Saura, president de la Fundació Verge Blanca, ha fet una acurada anàlisi sociològica de la realitat d’Europa, fent una analogia amb l’episodi de la fugida a Egipte de la Sagrada Família, i prenent Maria com a referent de les migracions. Ha perfilat una imatge d’Europa marcada per la manca de lideratges polítics sòlids i de constitució: “La vocació política d’Europa cal que estigui impregnada de cristianisme” però la fallida constitució “ha fet defugir d’Europa el diàleg, la raó i la fe.”
També s’ha referit als fluxos migratoris que “s’han convertit en elements negatius que ho desquadren tot”, al perfil vulnerable de la dona i, sobretot, dels nens: “cada nen és una epifania i la nostra societat no està per epifanies.” Davant d’aquesta realitat ha proposat la necessitat de promoure l’hospitalitat que “neix de l’abundància del cor i és un condicionant de la cultura samaritana. L’acte d’acollir ens connecta amb el transcendent; acollir implica obrir-se a l’altre i comporta l’estranyament d’un mateix.”
L’anàlisi, amarat de profundes conviccions cristianes, ha finalitzat amb una reflexió molt esperançadora: “Déu és a prop; on hi ha l’angoixa també hi ha lloc per a la salvació. Aquesta és l’esperança.”
2.- Concert de la Coral ‘Units pel Cant’
La primera jornada del Simposi ha finalitzat amb un magnífic concert ofert per la coral “Units pel Cant” dirigida per Antonieta Melé, amb l’acompanyament al piano de Ma. Carme Grasa. El repertori de cants tradicionals i marians ha acabat amb el Paume 18 (I cieli immensi) de B. Marcello: “la immensitat del cel narra la grandesa de les obres de la dreta de Déu.”
3.- Reflexió teològica sobre Maria, del claretià P. Jaume Sidera
La segona ponència ha una reflexió teològica sobre Maria, impartida pel mariòleg claretià P. Jaume Sidera, tota una lliçó musicada sobre la Mare de Déu que ens ha tocat el cor. Ha fet un recorregut per la seva història, entrellucant els seus problemes pel fet de ser “dona, israelita, mare de Jesús” fins que “emprèn una vida errant que culmina en calvari…”
A continuació ha parlat de la duresa de la vida de Maria i en la Corona dels set dolors que contempla sant Antoni Mª Claret en el seu Camí dret. El P. Sidera ha plantejat la necessitat d’actualitzar aquest model de devoció “molt simpàtica amb els dolors de Maria, però molt centrada en la persona del devot”: “Aprenc a entomar el sofriment com un camí de creixement i un repte per tirar endavant. Prenc la meva quota de responsabilitat en el progrés del món i de l’Església. Per crucem ad lucem. Per la creu a la llum.”
Amb referència al títol de la ponència ‘Maria, Mater Misericordiae’ el P. Sidera ha dit que podem invocar Maria amb aquest nom perquè ha recorregut totes les etapes de la vida acompanyant Jesús i l’Església naixent i això “ha fet una capaç de comprendre, compadir i acompanyar els seus fills en el seu camí.” I ha afegit: “És la Mare que més ens ha estimat i més ens ha plorat. Li ho agrairem obeint-la i cantant-la a la terra com tants i tantes ja la canten al cel.”
4.- Taula Rodona: Maria, al peu de la Creu
Una Taula Rodona ha mostrat, a continuació, diverses accions de misericòrdia sota el lema: Maria al peu de la Creu de Jesús.
Anna Maria Agustí, responsable grups d’acompanyament al dol, ha parlat de l’atenció a les persones que han patit la pèrdua d’éssers estimats ‘sentint amb l’altre compassió i acompanyar-lo per a sentir l’alegria i passar de la creu al goig’.
Ramon Baró, director de Càritas ho ha fet sobre l’atenció a les persones que pateixen necessitat de recursos ‘la manera organitzada de practicar la caritat per atendre realitats complexes d’una forma continuada i denunciar les circumstàncies d’injustícia; dues accions importants i complementàries’.
El P. José Leonardo Sánchez Contreras, Capellà del Centre Penitenciari Ponent, ha parlat de la misericòrdia en el món de les persones privades de la llibertat, ‘immers -ha dit- en un sistema judicial essencialment punitiu. ‘Amb gestos de misericòrdia -una paraula, un somriure, una abraçada… els presos se senten valorats però nosaltres reclamem la seva dignitat: la misericòrdia de Déu es capaç de convertir les reixes en portes de llibertat però la llibertat no es negocia, és un do de Déu’.
5.- Història i confecció dels goigs a la Mare de Déu
Finalment, el tipògraf Dionís Gutiérrez ha presentat la ‘Història i confecció dels goigs a la Mare de Déu’. Amb una llarga experiència laboral a la Impremta de la Diputació, en Dionís ens ha explicat com ha anat recuperant i imprimint amb procediments artesanals moltes d’aquestes composicions poètic-musicals marianes. La darrera va ser la dedicada a la Verge Blanca de l’Acadèmia, publicats del 13 de juny de 2015, poc abans de la seva jubilació.
6.- Clausura del III Simposi
El Bisbe Salvador ha clausurat el Simposi que ‘ha tingut una dimensió d’Església, i que ens ha ajudat a aprofundir en l’exemple de Maria, com Mare de Misericòrdia, per estar amatents i a comprometre’ns en la lluita per un món més just, aportant la nostra col·laboració per a millorar el sofriment de les persones.’
L’any 2012 l’Acadèmia Mariana va presentar en el seu 150è aniversari el I Simposi Marià centrat en ‘Maria de Natzaret, referent humà i cristià’. El II Simposi Marià (2014) es va dedicar a ‘Maria, model d’acolliment’. En aquest tercer Simposi, en paraules del P. Jaume Sidera “hem recordat quin és l’objectiu de la nostra l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida, que tenim el goig de proclamar-la una vegada més en aquest Any Jubilar: SALVE MATER MISERICORDIAE.”
