Amb ocasió de la festa de Tots Sants la Paeria ha realitzat la tradicional visita institucional al Cementiri per retre homenatge a un lleidatà il•lustre traspassat. La figura d’enguany ha estat el metge i poeta Lluís Roca i Florejachs, cofundador de l’Acadèmia Mariana amb Mossèn Escolà el 1862. L’alcalde Sr. Àngel Ros acompanyat dels tinents d’alcalde Marta Camps, Josep Presseguer i del regidor de Salut Pública Oriol Yuguero, ha realitzat una ofrena floral davant la seva tomba situada al pavelló de Sant Anastasi.
Lluís Roca i Florejachs va néixer a Lleida el 22 de febrer de 1830, fill de Bonaventura Roca –metge i fill i net de metges- i Luisa Florejachs –filla i germana de metges. Va estudiar llatí i filosofia al Seminari Conciliar, i física i matemàtiques a l’Institut de Segon Ensenyament. Obtingué el títol de batxillerat l’any 1845 a Barcelona, i allí va ingressar a la Universitat per estudiar medicina, seguint la tradició familiar. Durant aquests anys entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Acabada la carrera el 1852, s’instal•là a Lleida. Als anys seixanta es casà amb Elena Cavaller, filla d’un professor de francès del Instituto Provincial de Lleida. No van tenir fills.
Durant la seva vida professional a Lleida no va perdre el contacte amb els als sectors de la Renaixença literària de Barcelona i Provença. El seu poema “Glorias de Lleida” esdevingué el text programàtic de la Renaixença lleidatana i ell la personalitat més rellevant. Fou i el primer lleidatà del segle a utilitzar el català com a llengua literària i l’introductor el 1859 dels Jocs Florals de Barcelona i del seu missatge: “Fe, Patria i Amor”.
Lluís Roca és reconegut també com un dels metges més distingits de tot l’Estat. La revista professional Anfiteatro Anatómico Español li va retre un homenatge i el 24 d’agost de 1878 fou distingit amb la Gran Creu de la beneficència, en agraïment al seu ajut en epidèmies i altres calamitats públiques.
També va ser un orfeonista entusiasta, periodista director de El Alba Leridana, arxiver i cronista oficial de la ciutat, recreador del passat llegendari i col•lector de tradicions locals. Va escriure el primer llibre sobre la Seu Vella i va reivindicar primer que ningú l’Estudi General. Estigué present en totes les iniciatives humanitàries i culturals realitzades a la seva ciutat natal, projectant la imatge d’una Lleida moderna. Va morir víctima d’una llarga malaltia cerebral el desembre de 1882.
Lluís Roca i Florejachs va ser especialment un actiu propagador de la fe cristiana i la devoció mariana. Va viure i va morir envoltat d’una aureola de bona persona, cultivada, implicada i influent, a to amb la fama professional consolidada durant quatre segles per la nissaga familiar de la qual fou l’últim descendent.
Monument a Lluís Roca i Florejachs
Des de l’any 1884 fins al 1936, al vestíbul de l’Acadèmia Mariana hi havia aquesta estàtua del metge i poeta Lluís Roca que el mateix Josep Maria Escolà havia encomanat a l’escultor Josep Soler, com a homenatge perpetu al seu cofundador. L’escultura va ser malmesa durant la Guerra Civil i refeta als anys setanta del segle XX. Aleshores l’Acadèmia la donà a la Paeria perquè fos col•locada a la plaça Noguerola¸ a l’inici del carrer que hi té dedicat. El monument va ser sufragat mitjançant l’edició i la venda de la “Corona poètica”, escrita per honorar-lo.
