Entrevista Anna Maria Gaya
Recentment, s’ha celebrat a Lleida, en el marc de l’Acadèmia Mariana, el primer Simposi dedicat a la figura de Maria de Natzaret. Perquè ens doni unes pinzellades del què ha estat el seu contingut, tenim avui aquí a la Sra. Anna Maria Gaya. Ella és catequista i professora d’història en un Institut de secundaria de Lleida. És mare de dos fills, i tot just acaba de ser àvia. Felicitats!
Moltes gracies, per acceptar la nostra invitació.
Anna Mª, sabem que el simposi ha estat ric, tant en nombre de participants com en la qualitat de les ponències… Quina ha estat la teva impressió personal?
El Simposi portava per títol “Maria de Natzaret, referent humà i cristià”. Com molt bé has dit, ha estat ric en nombre de participants i la qualitat de les ponències que han fet persones de rellevant talla intel•lectual, professional i cristiana. A més del Bisbat de Lleida i l’IREL, que l’han organitzat conjuntament, s’hi han fet presents les institucions de la ciutat, encapçalades pel Paer en cap, i l’Institut de Teologia de Catalunya, entre d’altres.
Ha estat una lloable iniciativa amb ocasió del 150è aniversari de la fundació de l’Acadèmia Mariana. Ha tingut lloc en el Paranimf, espai especialment creat per acollir els actes culturals de la institució. Però també el Museu de Lleida s’ha unit al Simposi i allí hi ha tingut lloc una conferència i visita guiada; també la Catedral, amb el magnífic concert de sis corals de Lleida, i el CaixaFòrum. El dinar, la visita guiada a l’Acadèmia Mariana i l’Eucaristia al seu Oratori.
L’organització impecable i la conjunció d’actes tan rics i variats, a més de compartir espais, ha propiciat l’encontre i el diàleg entre els participants.
Què ressaltaries del seu contingut? Ens en podries fer unes pinzellades?
El Simposi ha tractat la figura de Maria de Natzaret des d’un ampli ventall de perspectives. Totes les ponències han estat brillants, amb un contingut profund explicat amb senzillesa.
S’ha iniciat amb l’estudi d’espiritualitat mariològica que ha fet Mons. Joan Esquerda, presentant Maria com a mare perfecta, model de fe viscuda, la primera creient i l’única persona humana que va viure tots els misteris de Crist. L’ha enllaçat amb la Verge Blanca i l’Acadèmia Mariana.
El Dr. Manuel Lladonosa ha explicat el context històric de la fundació de l’Acadèmia Mariana per Mn. Josep Maria Escolà, un projecte religiós, cultural i social que prenia Maria com a element regenerador de la societat; tot un model de resposta religiosa als desafiaments de l’Església de Lleida al segle XIX.
La intervenció de la Sra. Montse Macià es va centrar en el caràcter eminentment marià del bisbat de Lleida, reflectit en el Museu de Lleida amb gairebé dues centes obres que representen Maria. Va fer un recorregut per la teologia dels temps a través de les imatges de Maria, centrant-se particularment en la Mare de Déu del Blau.
La Gna. Núria Caum ha abordat la reflexió antropològica i teològica sobre Maria, com a referent humà i cristià, dues realitats inseparables. Maria, acollint el pla salvador de Déu per a la humanitat, ens mostra que tots hi som cridats a col•laborar.
Una taula rodona femenina ha reivindicat el referent de Maria de Natzaret per a la dona i la societat actual. Partint del retrat teològic de Maria que ha fet Mar Pérez a través dels textos del Nou Testament, Marta Trepat, com a psicòloga, ha mostrat una via de reafirmació de la identitat femenina a través de la realitat de Maria. Dolors Tella ha reivindicat el model de Maria per a renovar la política i l’administració. I Montse Esquerda, en la seva visió a través de la ciència la medicina, n’ha subratllat l’acceptació de la vulnerabilitat, el servei, presència silenciosa, coherència, confiança i compromís.
Finalment, la visió de Maria des de la teologia de la pobresa, que ha presentat la Sra. Carme Borbonés, destacant el paper de Maria com a dona sofrent al peu de la creu, profetessa dels pobres, que ens ensenya a escoltar amb el cor i amb els ulls, i a superar el “donar” per a “compartir” des de l’estimació.
Com historiadora i amant de la cultura, de l’art i les tradicions (ets autora de llibre “La nostra Cultura, art, festes, llegendes i tradicions populars de Lleida”), com valores aquest simposi i que s’hagi fet en marc de la restaurada Acadèmia Marian?
El Simposi centrat en Maria de Natzaret des de la fe i des de la cultura ha ajudat a conèixer i valorar més la seva figura de dona creient, mare de Déu, mare de l’Església i mare nostra. A través dels qui hem pogut participar directament, i del ressò que se’n fa als mitjans de comunicació.
Per als creients pot suposar un impuls per a procurar una vida cristiana més coherent, segons el model de Maria.
L’obra de la restauració i ampliació de l’Acadèmia Mariana va tenir lloc entre 2003 i 2006, impulsada per Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, aleshores bisbe de Lleida. Recuperat aquest patrimoni per a l’Església i la ciutat, s’ha dinamitzat com a Casa de l’Església, i la Generalitat l’ha declarat Bé Nacional. La realització d’aquest Simposi en el 150è aniversari de la seva fundació suposa un pas significatiu en la promoció de l’Acadèmia Mariana com a institució formativa, i en el coneixement i estimació de la seva figura senyera, Maria, i a través d’ella, del seu Fill Jesús. Tot això des d’un àmbit universitari, especialment a través de l’IREL, i a un nivell de divulgació de més abast popular.
Respon a l’esperit amb el qual va ser fundada la institució?
Quan Mn. Josep Maria Escolà Cugat va fundar l’Acadèmia Mariana el 12 d’octubre de 1862 –en col•laboració de Josep Mensa Font i Lluís Roca Florejachs- el movia un doble esperit: unir la fe i la cultura, i apropar l’espiritualitat de Maria als nous temps. Ell era un sacerdot místic que veia Maria com a regeneradora o salvadora de la societat, i la devoció mariana guaridora de la rigidesa de la religiositat del moment.
La convocatòria del Simposi paral•lelament al Certamen Marià –els Jocs Florals-, poden contribuir a l’inici d’una nova etapa de l’Acadèmia Mariana restaurada. A la vegada que la societat lleidatana conegui i valori la seva aportació a la Renaixença lleidatana, es difongui el seu valuós fons artístic i bibliogràfic marià, de més de 3000 volums. És un repte esperançador que respon fidelment a l’esperit dels seus fundadors.
Què t’ha aportat a tu personalment?
He pogut aprendre i gaudir d’unes jornades intensament marianes, amb la riquesa de les aportacions de totes les conferències, profundes i a la vegada planeres. M’ha calat fons el missatge que ha estat el denominador comú de totes les intervencions: Maria com a expressió de la humilitat, el servei i la confiança plena en Déu. Un missatge prou conegut però que tanmateix la qualitat humana i cristiana de tots els ponents l’ha fet més real i pràctic, i per tant més assequible.
Com a dona creient, mare, catequista i educadora, com influeix en el teu dia a dia la figura de Maria?
Maria és el model de fe, dona, mare i educadora. El Sí de Maria a Déu m’ajuda en el dia a dia a preguntar-me: Senyor, què he de fer? què vols que faci? I a procurar acollir de bon grat la seva voluntat.
Moltes gràcies, Anna Maria, per les teves paraules i el teu testimoni.
Carme Parellada
