El Simposi Marià que organitza bianualment l’Acadèmia Mariana conjuntament amb l’Institut de Ciències Religioses de Lleida, endarrerit un any en aquesta cinquena edició a causa de la pandèmia, ha estat dedicat a “aprofundir en el paper de la dona en la societat i en l’Església per poder fer alguna aportació en la fase diocesana del Sínode que el papa Francesc ha convocat a tota l’Església.” S’ha iniciat amb una sentida pregària dirigida pel Bisbe Salvador, seguida d’unes paraules de benvinguda del director de l’Acadèmia Mariana, doctor Joan Viñas, donant pas a les ponents presentades per la senyora Francesca Agustí.
A través de la ponència teològica “Dones i Església” la doctora Mar Pérez ha fet una reflexió inicial sobre la misogínia a occident que es fonamenta en tres pilars: el món grec i, en concret, Aristòtil que va encunyar l’expressió “sexe dèbil”; l’herència de l’Eva del Gènesi “per una interpretació hermenèutica que caldria revisar”, que considera l’engany de la dona i fonamenta la seva submissió a l’home; i, finalment, el món grecoromà que atribueix a la dona la condició de ser portadora de tots els mals segons el mite de Pandora.
La vicedirectora de l’IREL ha continuat revisant la presència de la dona a la Sagrada Escriptura, fixant-se en el passatge evangèlic de Marta i Maria (Lc 10,38-42) per deixar clar que “Jesús no critica la diaconia o servei, sinó l’excés d’activitat i obre a la dona l’escolta de la Paraula de Déu”. Centrant-se en les cartes autèntiques de sant Pau, la doctora Pérez ha argumentat en contra de la tradicional misogínia atribuïda a l’apòstol. En concret, ha fet referència a dones prominents i reconegudes de les seves comunitats i en les que Pau confia – Evòdia i Síntique (Fl 4,2-3), Febe (Rm 16,1), Júnia…- a fi de posar de relleu el tracte d’igualtat home-dona en l’apostolat: “Sant Pau respecta les dones com a col·legues en un sentit ple i elogia la seva entrega a l’obra eclesial”.
Amb tot, la ponent ha posat exemples de reconstrucció androcèntrica del cristianisme primitiu per part de biblistes i exegetes, especialment de l’Edat Mitjana, abans de passar a analitzar la situació de la dona a l’Església actual. “Cap document d’Església té en compte l’opinió de les dones … no els hi demana la col·laboració perquè són invisibles jeràrquicament”. Des d’una perspectiva més personal i amb una visió no massa esperançada, malgrat les tímides aportacions del papa Francesc, la teòloga ha demanat que “es deixi de mirar les dones amb recel i s’escoltin les experiències femenines de compromís amb l’evangeli i abordar la qüestió del diaconat i sacerdoci femení amb netedat de cor”. També ha reivindicat la gran aportació que pot fer la dona davant dels reptes socials i eclesials d’avui, així com la necessitat de que l’Església “se senti interpel·lada pel moviment feminista que reclama la igualtat real de la dona i tingui un paper constructiu davant la barbàrie de dones assassinades i violades”.
La doctora Mar Pérez ha acabat les seves brillants i valentes reflexions bíbliques i personals, fetes “des de l’amor més sincer a la nostra Església” apostant per la conveniència de llegir la Sagrada Escriptura d’una manera integral i fer una revisió hermenèutica de textos que s’han interpretat de forma interessada per a defensar el sotmetiment de la dona: “No és gaire cristià que la dona tingui sovint un paper marginal dins de l’Església. Homes i dones hem de caminar junts per portar l’evangeli de Jesús: aquest ha de ser el nostre objectiu.”
Seguidament s’han presentat dues experiències pràctiques. Amb la “VisioÌ femenina centrada en l’atencióÌ a les persones vulnerables”, la senyora Maria José Rosell, professora de la UdL i Secretària General de Càritas, ha centrat la seva exposició en els concepte de cura i vulnerabilitat. Ha deixat clar que “la cura no és una professió, sinó una actitud humana, necessària per a l’existència” que no hauria de ser exclusiva de la dona, encara que tradicionalment hagi estat a les seves mans. Per vulnerabilitat s’entén la fragilitat que tots tenim, però cal atansar-nos-hi a partir de la realitat -que cadascú crea d’acord amb el seu punt de vista- posant la persona al centre: “aproximar-se al pròxim vol dir que vull veure la realitat, m’hi poso en contacte i veig l’altre com un germà, sense despersonalitzar-lo”.
La senyora Margarida Llop, pedagoga i animadora de comunitat de la parròquia de Montserrat ha explicat la seva experiència particular, entesa com una crida a una vida més compromesa. Ha destacat la importància de la formació que l’ha portat a fer un projecte de parròquia acollidora seguint el model de Maria de Natzaret. Ha fet una reivindicació esperançada del principi d’igualtat home-dona en l’Església: “tots hem de sumar” i aconseguir-ho “també depèn de nosaltres mateixes, les dones, amb la nostra dedicació i la nostra voluntat, sense por”. Per això ha ressaltat la necessitat “de formar uns cristians ferms en l’essencial i humilment joiosos en la seva fe.” (sant Joan Pau II)
El Simposi ha acabat amb un ric col·loqui entre els assistents presencials i els que s’havien connectat per seguir-lo virtualment, posant en relleu el reclam de la igualtat dins de l’Església alhora que animar-nos “a seguir treballant fent camí per a la renovació.”
Coincidint amb el Simposi el reconegut etnògraf lleidatà Creu de Sant Jordi Joan Bellmunt i Figueras ha fet donació a l’Acadèmia Mariana de 150 volums de temàtica mariana. Aquest tresor bibliogràfic ja té un espai propi dins de la Biblioteca-Arxiu de la institució que els assistents al Simposi han tingut l’oportunitat de visitar durant la jornada.
- Ponència teològica “Dones i Església”, de la dra. Mar Pérez (50′)
- Taula d’experiències, de Maria José Rosell i Margarida Llop (1h 24′)
- Article del doctor Joan Viñas publicat a La Mañana 14.11.21
- Catalunya Religió 16.11.21
- La Manyana 17.11.21
- Segre 17.11.21
