El bisbe Daniel Palau ha actuat com a mantenidor i Ramon Gené ha guanyat la Flor Natural
L’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana ha celebrat la 159a edició del Certamen Marià, dedicada a la Verge Blanca de l’Acadèmia amb motiu del 80è aniversari del seu patronat sobre la ciutat de Lleida. L’acte ha tingut lloc al Paranimf de l’Acadèmia Mariana, la magnífica sala modernista presidida per la imatge de la Immaculada Concepció de l’Acadèmia, amb el lema «Tot per a Maria».
L’acte, presentat per la secretària de l’Acadèmia Mariana, Maite Pampalona, ha estat presidit pel bisbe Mons. Daniel Palau, que n’ha estat el mantenidor. La presidenta de l’Acadèmia Mariana, Yolanda Soria, ha agraït la presència del segon tinent d’alcaldia, Carlos Enjuanes, i dels regidors Xavier Palau i Maria Antònia Maller, així com de la vicerectora de Cultura de la Universitat de Lleida, Núria Casado.
La presidenta ha fet extensiu l’agraïment als membres del Jurat del Certamen, als companys de la Junta de l’Acadèmia Mariana, als col·laboradors, a les corals i a totes les persones que han presentat treballs al Certamen, especialment als guardonats. També ha repassat els actes organitzats amb motiu de la commemoració dels 80 anys del patronat de la Verge Blanca sobre Lleida, així com els que se celebraran pròximament fins a final d’any.
El discurs del mantenidor
La dissertació del bisbe Daniel Palau ha posat en relleu la contribució de Maria a la reconstrucció de la nostra ciutat, tenint present que Lleida és una ciutat profundament mariana. Ho ha fet a partir de la descripció de les portes de la muralla de Jerusalem en temps de Nehemies, funcionari de la cort de Pèrsia que va reconstruir la ciutat amb l’ajuda d’Esdres després de la destrucció provocada pels babilonis.
“Una porta és un lloc d’entrada i sortida, però també és un lloc vulnerable, d’oportunitats, d’acollida, d’expulsió… Maria ens porta Jesús, que és la porta d’accés a Déu Pare; és la dona del Magnificat que ens convida a combatre la deshumanització”, ha afirmat el Bisbe.
A partir d’aquest plantejament, el prelat ha enumerat i descrit les vuit portes de la muralla de Jerusalem, convertint-les en imatges portadores d’un missatge de virtuts i valors inspirats en la figura de Maria, la nostra Verge Blanca, per ajudar-nos a reconstruir la ciutat.
La porta de les Ovelles, situada prop del Temple era per on entraven els animals destinats als sacrificis: “No volem imposar la nostra cultura, però tampoc hi hem de renunciar; hem de denunciar les injustícies i donar veu als qui no en tenen.”
La porta dels Peixos, situada en una zona d’intercanvi comercial de peix: “Hem de sortir de nosaltres mateixos oferint, des de la nostra fe, la pau veritable que neix de la justícia.”
La porta Antiga: “Ens convida a recordar la importància de les arrels, del nostre passat, amb les seves llums i ombres. Gràcies a la memòria ens podem educar en una mirada nova, mirar als ulls de tothom, establir vincles i resoldre els nostres conflictes amb la lògica del perdó.”
La porta de la Vall: “Una vall és un lloc feble, de pas, de prova, que ens mostra una lliçó d’humilitat, un realisme sa. Per ser creïbles, les institucions han de respectar els drets i els deures de tots, fent possible que la pau sigui molt més que una paraula.”
La porta de les Escombraries, utilitzada per treure les deixalles de la ciutat: “Aquesta realitat ens trasllada la importància de la purificació, de tot allò que té a veure amb el pecat. Hem de dialogar amb Déu, crear espais de fraternitat per passar de la cultura del poder a la del servei i fomentar actituds de diàleg i de pau”.
La porta de la Font de Siloè: “L’aigua és signe de vida i, des de Jesús, de la condició baptismal. Hem d’establir vincles externs amb altres ciutats, però també hem de procurar el desenvolupament dels barris i de tots els qui viuen a la ciutat”.
La porta de les Aigües, prop del Temple: “L’aigua és signe de vida i font de riquesa. Maria ens ajuda a contemplar la vida interior, acceptar el futur, els neguits i l’esperança. Mirem de reconstruir en la nostra ciutat el misteri de Déu fet home, que ve al nostre encontre per reconèixer-nos tots com a germans”.
La porta dels Cavalls, una porta estratègica per on se sortia al combat: “Una ciutat ha de ser valenta; el papa Lleó ens convida a descobrir-nos com a agents actius per reconstruir la ciutat”.
El prelat també s’ha referit a sant Pau, “el gran constructor», que convida els cristians de Corint a respectar la dignitat humana i el bé comú, i ha recordat que «tot procés de creixement està sotmès a la lògica de les paradoxes: la fragilitat dels ancians, el silenci de les víctimes, l’esforç dels qui lluiten contra el mal…”
En la part final del seu discurs, profund i pedagògic, el bisbe Daniel Palau ha recordat que «la Verge Blanca ens ajuda a viure l’esperança —que és l’únic que tenim— i que per als cristians és Jesús, el Crist». També n’ha demanat la intercessió amb la tornada dels Goigs: «Ajudeu-nos, Verge Blanca, guia i llum de la ciutat».
Els guardonats del Certamen
A continuació, el president del Jurat, Javier Terrado, ha llegit l’acta amb la relació dels guardonats del Certamen i n’ha fet una acurada explicació del valor literari i espiritual dels treballs. Posteriorment, els autors premiats han llegit les seves obres.
Ramon Gené, guardonat amb la Flor Natural, ha tingut un record per al seu oncle-avi, Mn. Gené, i també per al doctor Joan Viñas, tots dos directors de l’Acadèmia Mariana. Juan de Pano Maynar va obtenir un accèssit en aquesta mateixa categoria. El seu treball va ser llegit per la rapsoda Mari Cruz Nevot, familiar seu. Pel que fa al premi que atorga la Diputació de Lleida i l’IEI a la millor poesia en català en lloança a la Mare de Déu en qualsevol de les advocacions marianes venerades a les comarques de Lleida, el premi va ser per a Lluís Coll Gilabert, mentre que Enric Falguera Garcia ha rebut un accèssit.
En canvi, ha quedat desert el premi de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico – Mariana de Lleida a la millor creació audiovisual.La rapsoda Mari Cruz Nevot ha llegit el poema premiat d’un familiar que no ha pogut assistir a l’acte.
En un exercici de memòria del Certamen de l’any 1871, dedicat a la Verge Blanca amb motiu del seu trasllat a l’Oratori de l’Acadèmia Mariana, acabat de construir, Joan Miquel Franco, rapsoda de «Veus en vers», d’Alpicat, ha recitat la balada «A Nostra Senyora de l’Acadèmia», de la mallorquina Victòria Peña, guanyadora de la novena edició del Certamen celebrat.
Intervenció de les autoritats
La vicerectora de Cultura de la Universitat de Lleida, Núria Casado, ha valorat «la literatura dedicada a Maria, com a gènere literari o subgènere especial, que pot donar resultats brillants, com hem vist», i ha animat l’Acadèmia Mariana a continuar promovent l’art, la cultura i l’espiritualitat.
El segon tinent d’alcaldia, Carlos Enjuanes, ha felicitat l’Acadèmia Mariana per mantenir viva la tradició i l’art i ha expressat que comparteix amb el mantenidor la mateixa visió de la ciutat. Finalment, el bisbe Daniel Palau ha clos l’acte convidant a fer de Lleida una ciutat més agermanada: “La devoció a la Verge Maria ens ajuda a fer el món millor i a fer que a Lleida puguem seguir vivint amb alegria i esperança”.
Al llarg de l’acte, la Coral Infantil del Col·legi Mater Salvatoris ha interpretat amb dolçor els Goigs a la Verge Blanca de l’Acadèmia i altres temes marians, amb l’acompanyament al piano d’una religiosa del centre. El Certamen ha finalitzat amb el cant del Salve Regina i la tradicional fotografia de grup de les autoritats i els guardonats.
