EN LES FESTES DE LA VERGE BLANCA DE L’ACADÈMIA, PATRONA DE LLEIDA
L’Acadèmia Mariana i Lleida han celebrat les Festes de la Verge Blanca de l’Acadèmia. Els actes realitzats han deixat empremtes de bellesa i emoció, però també hi ha planat el ressò dels lamentables esdeveniments d’aquests dies. Hem encomanat especialment el nostre país a la Mare de Déu, sota les advocacions de la Verge Blanca de Fàtima i la Verge Blanca de l’Acadèmia, la nostra patrona.
EL CERTAMEN MARIÀ, UNA PREGÀRIA PER LA PAU I LA COHESIÓ
La 150ena edició del Certamen Marià ha honorat la Mare de Déu de Fàtima que es venera al Santuari Diocesà de Tàrrega, tot commemorant el Centenari de les Aparicions de Fàtima. L’acte celebrat la tarda de l’1 d’octubre ha esdevingut una pregària per la pau i la cohesió del nostre país. Així s’expressava en el manifest llegit en iniciar-lo: “En aquest dia trist demanem a Maria que intercedeixi davant Crist, el seu Fill, i ens concedeixi assolir la pau, la fraternitat i la reconciliació, fent així un servei a tots.”
El periodista Lluis Foix, mantenidor del Certamen
El mantenidor del certamen ha estat el reconegut periodista urgellenc Lluis Foix, especialista en política internacional i Premi Josep Pla de literatura 2016, que ha elogiat els 155 anys de vida de l’Acadèmia Mariana “un esdeveniment en un país en què les coses no perduren gaire”. Ha iniciat la seva dissertació “Maria, emigrant i refugiada, tal com passa ara” amb el record de la visita de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima al seu Rocafort de Vallbona natal, als sis anys d’edat. Era la peregrinació promoguda el 1949 pel bisbe de Solsona Vicente Enrique y Tarancón, secundant la que es feia per tota Europa després de la Segona Guerra Mundial. Ha destacat l’aportació de la Mare de Déu de Fàtima "al mapa de l’espiritualitat mariana" i la particularitat del pelegrinatge diocesà com “una manifestació itinerant de devoció mariana”.
El mantenidor ha continuat fixant-se en la naturalesa sobrenatural del missatge de la Mare de Déu als tres pastorets de Fàtima que “estableix una relació directa entre Déu i la fe, insistint en el valor de l’oració i la penitència, pregar per la pau i la conversió dels pecadors”. Ha afegit que “el caràcter pelegrí de la Verge de Fàtima ha fet que la seva figura hagi arribat a tot el món” en unes deu mil manifestacions “des de l’Everest fins a Austràlia”, amb la veneració devota de milions de persones -dels papes en particular- a la Verge de Fàtima. D’una manera especial ha esmentat la mediació de la Mare de Déu en l’atemptat a sant Joan Pau II. També ha recordat mossèn Joan Carreres, capellà del Santuari Diocesà de la Verge de Fàtima, recentment finat.
Finalment, Foix s’ha referit a la bellesa com “una de les majors contribucions del cristianisme a la Història” i “la Mare de Déu, la persona més universal”: “la seva docilitat a Déu es consumaria al peu de la creu, després del seu pelegrinatge vital”. La situació de Maria “emigrant i refugiada” l’ha comparat amb el drama actual dels refugiats i el rebuig que troben en molts països per acollir-los. Tot apel·lant al ‘respecte’, “un dels reptes del segle XXI”, Lluís Foix ha acabat el seu discurs amb un missatge optimista i esperançador: "La vida continua i el sol sortirà demà. El món no s’atura. La bondat és més poderosa que la maldat tot i que a vegades no ho sembla".
Parlaments de les autoritats
El doctor Joan Viñas, director de l’Acadèmia Mariana, ha agraït al senyor Lluis Foix, a qui “admira per la seva ètica i defensa de la deontologia professional”, que hagi revalorat el respecte. L’agraïment l’ha fet extensiu a les persones que s’han traslladat des de Tàrrega amb la imatge de “la Verge de Fàtima que per primera vegada ha sortit del seu Santuari” en un dia històricament tan important en què amb més de 800 ferits “la dignitat i la democràcia s’han vist trepitjades”. I ha demanat “per intercessió de la Verge Maria de Fàtima i de l’Acadèmia que el poble català i espanyol sapiguem resoldre les nostres diferències en pau” reivindicant “un govern més just al servei de la gent, sobretot dels més necessitats”.
El bisbe de Solsona Xavier Novell s’ha congratulat de l’advocació escollida per ser honorada al Certamen Marià, que va suscitar una gran manifestació de devoció popular en el seu recorregut per la diòcesi de Solsona, i la que enguany promou l’Apostolat de Fàtima. També ha recordat el missatge de Fàtima, “la conversió de la humanitat” i la ‘medicina’ per aconseguir-ho: “la conversió del cor a Déu, de la mà de l’Immaculat cor de Maria.”
En representació de l’alcalde Àngel Ros, el regidor Joan Gómez s’ha referit als lamentables fets de la jornada i ha apel·lat a recuperar tots plegats la convivència i solucionar els problemes, o evitar-ne d’altres pitjors.
El bisbe de Lleida Salvador Giménez Valls ha tancat els parlaments recordant les persones que des de 1862 han fet possible la institució i l’edifici de l’Acadèmia Mariana, dedicat a fomentar la devoció a la Mare de Déu, i la commemoració dels 150 anys del Certamen. També “ha pregat per una societat més justa, que s’apropi a la persona de Jesucrist, i per la pau i la concòrdia entre els pobles.”
Lliurament de premis del 150è Certamen Marià
La secretària del Certamen, Blanca Roca, ha fet la lectura de l’acta amb el veredicte del jurat. Les autoritats i els patrocinadors del certamen han procedit al lliurament de premis. Han estat guardonats Francesc Balcells i Llobera, de El Palau d’Anglesola, pel seu treball sobre la influència de la presència del Santuari de Fàtima a Tàrrega i comarca; Mònica Vallverdú Conde, de Bellvís; i una menció d’honor per Jaume Vall, d’Anglesola. En la modalitat de poesia Ferran Grau, de Lleida; Marta Finazzi de Girona i Willian Tejeda d’Estats Units.
Els premis de la categoria escolar han recaigut en Eva Szlifierz Criado, del col·legi Mater Salvatoris; Àgia Tost i García, de l’Institut Josep Vallverdú de Les Borges Blanques; Paula Taboada, del Col·legi Mater Salvatoris; Emma Tost, del Col·legi Mare de Déu de Montserrat de Les Borges Blanques; María Garralda, de Pamplona; Enoc Pociello, del Col·legi Episcopal; Javier Ferrer i Pere Cabús, del Col·legi Claver.
Ofrena literària i concert
L’acte presentat per Montserrat Caufapé i Albert Font també ha comptat amb l’ofrena literària a la Mare de Déu. Maria Dolores Iribarne i Rosa Fabregat Armengol han recitat uns poemes propis a la Mare de Déu, i Mari Carme Sabador n’ha recitat un de mossèn Agustí Bernaus. La declamació s’ha fet amb l’acompanyament musical al piano d’Emma Palau.
Com a cloenda del certamen, l’Agrupació Coral Oberta de Ponent, formada per la Coral Ramon Carnicer (de Penelles) i la Coral Sant Joan (de Tàrrega) ha ofert un magnífic concert al teatre de l’Acadèmia Mariana.
- Vídeo del Certamen Marià (1h 24’47’)
- Video del Concert del Certamen (34′)
- Galeria de fotos
- Festes de la Verge Blanca de l’Acadèmia
- Notícia del Bisbat
- Més informació del Certamen Marià 2017
- Tots els Certamens
