L’Acadèmia Mariana ha acollit el Certamen Literari Marià la tarda del primer diumenge d’octubre, tot enllaçant amb la jornada iniciada amb la celebració solemne de l’eucaristia. Mons. Joan Piris, bisbe de Lleida, i el Dr. Joan Viñas han presidit l’acte als peus de la Verge Blanca de l’Acadèmia i de la Mare de Déu del Castell, de Tragó de Noguera. Estaven acompanyats pel regidor Sr. Josep Presseguer, en representació del Paer en Cap; el Sr. Jordi Curcó, director dels serveis territorials de governació; el Sr. Miquel Padilla, vicepresident de la Diputació; la Sra. Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer; el Sr. Josep Maria Roigé, alcalde de Balaguer; el Sr. Paco Antillach, vicepresident de l’Associació Amics de Tragó de Noguera; i el Dr. Francesc Torralba que ha actuat com a mantenidor del Certamen.
Entre el nombrós públic que omplia la sala noble del Paranimf s’hi distingia l’ampli col•lectiu de fills de Tragó amb Mossèn Jesús Tarragona, Mossèn Joan Mora i Mossèn Josep Meda. A banda i banda de la taula presidencial els seients s’havien reservat al Jurat i als guanyadors del Certamen. També al teatre de l’Acadèmia moltes persones van poder seguir l’acte acadèmic a través del circuit tancat de televisió disposat per la delegació de mitjans de comunicació el bisbat. El seu periodista Jordi Pérez i Marta Capdevila han presentat l’acte.
El Doctor Francesc Torralba ha llegit el seu discurs dedicat a “Maria, icona de la misericòrdia” inspirat en un text del cardenal Walter Kasper. Ha començat definint el concepte de misericòrdia com a virtut, i el seu origen: viure la misèria de l’altre com a pròpia, com una vivència del cor, un sentiment d’obertura i de comunió amb l’altre. A continuació ha aprofundit en Maria com a referent i espill de la misericòrdia de Déu i el referent a imitar; en la qualificació de Maria com a tipus de l’Església feta per sant Ambrós i adoptada pel Concili Vaticà II, mare de tots els redimits i mare en l’ordre de la gràcia, i criatura perfecta que revela amb la seva vida la infinita misericòrdia de Déu i, a través d’ella, Déu es fa present en el món per salvar-lo a través del seu ésser.
La segona part del discurs s’ha centrat la influència Maria en la literatura com a model i ideal humà, en diversos autors moderns que permeten captar la força transformadora de la misericòrdia divina també amb el cor. La puresa i bellesa de Maria pot ser tipus i resplendent model d’una nova cultura de misericòrdia, per a la vida de cada cristià, per a l’Església i en la societat. Maria ens diu i mostra que l’evangeli de la misericòrdia divina en Jesucrist és el millor i el més bonic, perquè és capaç de transformar-nos a nosaltres i al món. El Papa Francesc ens ho diu, que no siguem espectadors sinó actors de misericòrdia a fi que el nostre món sigui més càlid i més digne de ser estimat i del missatge que Crist ens ha donat.
El segon moment important del Certamen ha estat el lliurament dels premis. Mª Piedad Martín, secretària de l’Acadèmia Mariana, ha llegit el veredicte del jurat presidit pel Dr. Xavier Terrado. En primer lloc els joves que guardonats en la nova categoria que s’ha obert en el Certamen d’enguany. A continuació la resta de premis que concedien diferents entitats i institucions i la flor natural, concedida pel Bisbe al millor treball poètic en vers dedicat a lloar la Mare de Déu. Després d’oferir la flor natural a la Mare de Déu del Castell en nom de Lázaro Dominguez Gallego, Joan Bellostas ha llegit el seu poema guardonat ‘A la Virgen María con devoción filial‘, després que Cruz Nevot i Mª Carme Sabador ho fessin de les dues mencions d’honor adjudicades.
Posteriorment ha arribat moment dels parlaments de les autoritats. En primer lloc ho ha fet el Sr. Paco Antillach, vicepresident de l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera. Ha agraït a l’Acadèmia Mariana que convides a la Mare de Déu del Castell a participar al Certamen: “Lleida i Tragó de Noguera estan unides pels actes en honor de les respectives patrones però, tots els dies, des de fa 51 anys ens uneix també l’aigua”. També ha fet memòria dels mossens del poble i, en especial, a Mn. Joan Mora que s’ha preocupat per preservar el record del poble i la devoció a la Mare de Déu del Castell. La intervenció de la Sra. Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer, el poble que va acollir el municipi de Tragó, ha dit que amb l’homenatge a la Mare de Déu del Castell es feia un homenatge al poble i als seus valors.
El Dr. Joan Viñas, director de l’Acadèmia Mariana, ha agraït a Mn. Salvador Gené la seva dedicació a l’Acadèmia Mariana que per motiu de jubilació havia deixat pas després de cinquanta anys al nou equip dirigit pel Sr. Juan Luis Salinas que ha organitzat el certamen d’enguany, i al nou repte formatiu que la institució està cridada a assumir del pla pastoral del bisbat i una religiositat més compromesa segons el referent de Maria de Natzaret. El tinent d’alcalde Sr. Josep Presseguer ha parlat de l’Acadèmia Mariana, una de les institucions més antigues i consolidades de la ciutat, una casa de valors i exemple de connexió intergeneracional.
Finalment Mons. Joan Piris, ha tingut unes paraules de reconeixement a Mn. Salvador Gené que ha fet possible la pervivència del Certamen. També ha agraït al mantenidor i el tema escollit, doncs ‘sense misericòrdia no podem fer res’. També ha agraït al poble de Tragó la seva presència i, en especial, a Mn. Joan Mora que també va portar la imatge de la Mare de Déu del Castell al funeral per la seva mare. També ha felicitat als organitzadors del certamen i la iniciativa d’obrir-lo a les escoles i al món educatiu i universitari, a l’IREL i la UdL: ‘l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana ha de tenir un nivell digne de participació en la cultura’. I ha afegit: ‘Voldria que la devoció a la Mare de Déu de l’Acadèmia fos més evident, i no només ornamental i d’un dia a l’any. Si és la patrona de la ciutat, la ciutat ha de mostrar que s’interessa per ella. És un desig i una crida. Gràcies, gràcies, gràcies.’
El Certamen ha posat punt i final amb l’actuació magistral de l’Orfeó Balaguerí dirigit per la Sra. Enriqueta Tena, que ha ofert un ampli i variat repertori de cançons tradicionals catalanes, i una selecció molt adient de peces de Mozart, Wagner i Verdi. La darrera interpretació, cantada simultàniament per tots els presents dempeus, ha estat els Goigs a la Mare de Déu del Castell, la ‘Verge pura i singular’. Tot un fermall d’or per a un certamen sobri i senzill però molt emotiu i participatiu en el qual el passat i el present s’han enllaçat amb la promesa d’un futur esperançador per a l’Acadèmia Mariana.
- Discursos
- Goigs a la Mare de Déu del Castell
- Galeria de fotos
- Eucaristia en honor a la Verge Blanca de l’Acadèmia i la Mare de Déu del Castell
- Altres notícies
- Bisbat: notícia i video-resum (20:19′)
- Paeria
- Parròquia St Antoni M. Claret
- Més informació del certamen
- Tots els certàmens marians
MARIA, ICONA DE LA MISERCÒRDIA
No és fàcil dissertar sobre la Verge Maria. Hi ha tants aspectes de la seva persona que han estat explorats teològicament, que el primer que experimenta algú, com ara jo, a l’hora de endinsar-se en l’univers mariològic, és perplexitat. Em proposo, en aquesta breu locució, aprofundir en Maria, com a referent de la misericòrdia, com a espill de la misericòrdia de Déu en el món.
Misericòrdia és un mot estranyament emprat en les societats secularitzades. És una virtut descrita pels sants Pares grecs i llatins, també pels tractadistes medievals. Ser misericordiós és, d’entrada, viure la misèria de l’altre com a pròpia, experimentar en el propi cor els seus sofriments. És el contrari de passar de llarg, de ser indiferent. La crida del Papa Francesc a combatre la globalització de la indiferència, a sortir de la petita bombolla en la qual estem instal•lats, és una crida a practicar la misericòrdia. La misericòrdia és una vivència del cor, un sentiment d’obertura i de comunió amb l’altre que solament pot viure un cor que ha vençut el seu enduriment. Els cristians veiem en Maria, la mare de la misericòrdia, el referent a imitar.
Maria hostatja en el seu ventre la Paraula de Déu, el Fill de Déu encarnat; revela amb la seva vida, paraules i gestos, la infinita misericòrdia de Déu, acull la novetat de la seva Paraula i esdevé el nostre referent. Maria no és Déu, però a través d’ella, Déu es fa present en el món. Maria no és una persona de la Trinitat, però a través d’ella, el Fill es fa carn.
El misteri de l’encarnació s’obre camí a través de Maria. Déu ha volgut fer-se present en la història a través de la seva persona, ha anhelat entrar en el drama de la història per salvar-la a través del seu ésser. Aquest misteri, que transcendeix la raó, és una paradoxa que, d’una banda, causa esglai, però de l’altra, una gratitud infinita. Maria hostatja la Paraula en el seu ventre, la naturalesa de Déu, d’un Déu que es defineix com l’Amor més gran. Chesterton ens exhorta a no llegir aquesta història com una faula meravellosa, com una narració fantàstica per passar les nits d’hivern; ens exhorta a creure-ho fermament, a reconèixer, amb humilitat, els límits de la raó, per concebre-ho en la seva totalitat.
No vull, però, endinsar-me en el misteri de l’encarnació, en la paradoxa més gran de totes, la d’un Déu que es fa home, en aquesta història d’amor i de patiment que és la presència del Déu encarnat en la història. Vull centrar la meva atenció en Maria, la marededéu, referent de la misericòrdia per a tots, l’amfitriona de la Paraula de Déu en el món.
Sant Ambròs, en el seu comentari a l’Evangeli de Lluc, qualifica Maria com a tipus (týpos) de l’Església. El Concili Vaticà es fa seva aquesta afirmació. Tipus és referent, model a imitar, a seguir. És aquell ideal que està en l’horitzó i que estimula el seu seguiment. Com és obvi, sempre hi ha una distància qualitativa entre el referent i el seguidor, però el model ens exhorta a desenvolupar les nostres potències, a emprendre el camí infinit de la bondat, a deixar-nos guiar per l’Esperit perquè arribem a ser allò que estem cridats a esdevenir.
Com a primícia dels redimits, Maria és týpos, és a dir, prototipus de tots els redimits; però, al mateix temps, com a mare del Redemptor, és també la mare de tots els redimits. Per a nosaltres, és mare en l’ordre de la gràcia. El darrer concili formula de la següent manera aquesta convicció sobre un gran nombre de cristians: “Amb l’amor matern ella vetlla dels germans pel seu Fill, que encara pelegrinen i es troben enmig de perills i ansietat fins que siguin conduïts vers la pàtria benaurada” .
En el decurs de la història, l’Església ha après a veure en Maria no tan sols el testimoni i el tipus, sinó també com a creació especial de la misericòrdia divina. Maria és una redimida com la resta de redimits, però, a diferència d’aquests, és preservada, des del primer instant d’existència, lliure de qualsevol màcula de pecat.
És per això que l’Església oriental denomina Maria com la Totalment Santa (Panagia). El Totalment Altre, Déu, es fa present en la història en la Totalment Santa. En ella i en tota la seva vida s’imposa victoriosa la misericòrdia divina, que s’oposa al pecat, el fa anar enrere i crea espai per a la vida. Així, Maria és signe que el poder del pecat no pot, per principi, frustrar l’originari pla diví de salvació per a la humanitat. Ella és, d’alguna manera, l’arca segura en el diluvi, la resta santa de la humanitat i, al mateix temps, l’aurora de la nova creació. En la seva bellesa, encomiada per la literatura i l’art religiosos de totes les èpoques, resplendeix l’originària i definitivament perfecta bellesa natural. Ella és la criatura perfecta. En Maria hi veiem el pla originari del Creador i, a l’ ensems, l’ésser humà redimit.
És possible que, als ulls d’un pensament secularitzat, aquestes afirmacions semblin alienes a la realitat, però una mirada a la literatura moderna i contemporània, ens mostra com Maria segueix essent fins avui un motiu constant.
Pensem, per exemple, en la Margarida (Gretchen) de Goethe en el Faust: “Oh tu, avesada als dolors, inclina misericordiosa el rostre sobre la meva aflicció”. El mateix motiu apareix, de nou, durant el Romanticisme en autors com Brentano i Eichendorff. També Hölderlin i Rilke se serveixen del material tradicional, si bé no en la línia de l’espiritualitat de l’Església. De totes maneres, mostren que Maria segueixi tenint influència com a model i ideal d’allò humà. D’altra banda, l’escriptora alemanya, Gertrud von Le Fort, en els Himnes a l’Església, no tan sols fa seus els continguts de la tradició, sinó que els actualitza tot servint-se d’un eloqüent llenguatge poètic.
Consegüentment, tampoc en el nostre món modern resulta antiquat referir-se a Maria com a mirall concret i realització especial de la misericòrdia divina. Necessitem referents, models de carn i ossos que estimulen les nostres màximes potències, els nostres anhels de realització plena. Aquesta aspiració a l’ideal, a l’excel•lència, a la grandesa, emergeix de les profunditats del cor humà i necessita ecos i figures encarnades per a poder desenvolupar-se. Aquesta forma de parlar ens segueix mostrant en l’actualitat que el missatge cristià de la misericòrdia ha cobrat una concreta forma humana, de manera que podem captar la força transformadora de la misericòrdia divina, no només amb el cap, sinó també amb el cor.
Maria és, de totes les criatures, la que dóna cos a l’evangeli de la miseric&o
