La celebració de la Festa de la Verge Blanca de l’Acadèmia ha culminat amb el Certamen Marià dedicat a la Immaculada Jove, obra de Sor Isabel Guerra, patrona de la pastoral de joves. L’acte presentat per Montse Caufapé i Albert Font ha tingut lloc al Paranimf de l’Acadèmia Mariana i ha estat presidit pel Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez Valls, el Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, responsable de la Pastoral Juvenil de la Conferència Episcopal Espanyola, el Director de l’Acadèmia Mariana, Dr. Joan Viñas i la Regidora de Cultura i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida, Sra. Montserrat Parra, d’altres autoritats i representants d’empreses col·laboradores.
Discurs del mantenidor P. Alexis Bueno sj: ‘Una bellesa per salvar el món: Maria i el retorn dels fills a casa’
El P. Alexis Bueno sj ha actuat com a mantenidor dissertant sobre el tema ‘Una bellesa per salvar el món: Maria i el retorn dels fills a casa’, presentant la figura de la Verge Maria com aquesta bellesa capaç de salvar el món. El punt de partida ha estat la frase ‘La bellesa salvarà el món’ proclamada pel genial escriptor rus Fiodor Dostoievsky on ‘intuïm que hi ha molt de veritat’, i les diferents belleses com la que ens connecta amb ‘la bellesa de la Creació, de l’univers sencer, com a regal de Déu’. ‘Però per salvar els homes’, ha afegit, ‘caldrà una bellesa humana que ens faci creure en les possibilitats reals i concretes de la humanitat: en Verge Maria hi ha les claus per obrir la porta d’aquesta bellesa que cerquem fent de pont entre Déu i els joves d’avui, immersos en la realitat cultura globalitzada.’
El P. Alexis ha continuat donant alguna pinzellada del nostre món perquè ‘si volem oferir aquesta bellesa als joves, necessitem comprendre el nostre propi món, la nostra cultura, món on els joves són rèflex i l’aparador, de vegades la caricatura, del millor i pitjor de cada moment de la Història… la generació selfie instal·lada en un present efímer sense Història, sense passat que ens identifica ni un futur comú que ens mobilitza’, ha afegit.
A continuació, ha fet una relectura insòlita de la paràbola del Fill Pròdig des de la perspectiva de Maria de Natzaret. ‘Maria no hi és a la narració, però no puc imaginar-me a Jesús creant aquesta paràbola sense la influència de Maria que, com diu Paul Claudel, és el sagrament de la tendresa de Déu. Una paràbola on es troben reflectits tants homes i dones, tants joves d’avui perduts i ferits que difícilment troben el camí de tornada a casa.’
‘En els fills de la paràbola, el petit i el gran, hi veig reflectits tants homes i dones, tants joves d’avui perduts entre mil miratges i promeses falses’, ha afegit Bueno. I ha anat rellegint la paràbola als ulls de la realitat dels joves d’avui que, com el fill petit ‘marxa lluny confonent la llibertat amb el dictat de l’instint’ fins que se li acaben els diners i malviu, però reflexiona i inicia una pregària: ‘Pare he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo ser fill teu’ i torna a casa per a ser acollit com a jornaler.
El P. Bueno ha actualitzat els personatges de la paràbola, centrant-se especialment en la figura del pare, que no deixa d’esperar el fill i quan torna ‘el veié es commogué’. I reflexiona: ‘Descriu un pare o una mare?, car són les entranyes d’una mare les que es commouen, segons l’etimologia del verb commoure. I entén que és una metàfora femenina com la del text d’Isaïes que expressa l’amor indestructible de Déu: «Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria.»’
Aquesta preciosa interpretació és la que recull Henry Nouwen al voltant del quadre de Rembrandt sobre aquesta paràbola, on es fixa en aquell detall insòlit de l’abraçada del pare, amb unes mans sorprenents diferents, una mà és d’home i una de dona: ‘Rembrandt ha volgut expressar el què nosaltres hem vist, qui acull és pare i és mare. I ha explicat que en l’afecte que mostra en l’acollida i en els detalls dels preparatius de la festa hi veu la presència de Maria, la bellesa d’un amor excessiu, com el d’una mare’.
El P. Alexis també ha relatat la reacció del fill gran que no entén l’acollida donada al seu germà i recrimina al pare, que li respon expressant el seu amor incondicional: ‘el Pare-Mare misericordiós és el veritable protagonista de la paràbola’, ha dit, però cap des fills han entès veritablement qui és. ‘Fill tu sempre ets amb mi i tot el què és meu és teu’, és la invitació a ser que ha estat des de sempre: simplement fill. ‘No pot ser res més ni res ser menys, i no per haver-s’hi guanyat sinó com un do gratuït que ha rebut des de sempre.’ I ha afegit que ‘per a rebre’l només cal deixar-se abraçar: aquesta és la bellesa que salvarà el món’.
Finalment, el P. Bueno ha aclarit quina és la bellesa que salvarà el món: ‘Maria la plena de l’Esperit, va engendrar Jesús en aquest món i va ser veritable i autèntica mare en tots els sentits. En ella Jesús tingué el model precís i proper de maternitat. Aquesta és la bellesa que salvarà el món. Amb Maria som convidats a viure la realitat que és de sempre fills capaços de cridat Abbà Pare.’ I ha posat alguns exemples de quina és la bellesa que ens cal que ‘està més a prop de la figura del samarità o de Santa Teresa de Calcuta i de la bellesa descoberta per Dostoyevski, que cada any anava a contemplar la Madonna Sixtina, de Rafael, a Dresden, i s’hi passava hores contemplant-la. Aquesta és la bellesa del Bon Pastor que porta l’ovella perduda sobre les seves espatlles, la icona de Jesús… Haurà de ser una bellesa que atreu com ho fa una musica, o com l’olor de la llar, capaç de connectar amb el més profund de les persones, no obligant sinó convidant…’
El mantenidor ha completat la seva conferència expressant un desig ‘des de la contemplació de la bellesa de la tendresa infinita de Déu, Maria, que enguany descobrim com a Mare de la Misericòrdia: deixeu-me imaginar una veritable xarxa de persones de tota raça, cultura i religió, que reneixen aquest amor gratuït i es posen en marxa a la recerca de tants germans petits abatuts, humiliats, perduts. Allà on es trobin, més amb obres que en paraules, faran renéixer l’esperança perduda i els convidaran a la festa que a casa des de sempre i per sempre han preparat el Pare i la Mare.’
Després del magnífic discurs del mantenidor, la Secretària del Certamen, Sra. Blanca Roca, ha llegit el veredicte del jurat i s’han lliurat els guardons a les obres premiades. La Flor Natural, que premia un poema en honor a la Verge Maria, ha estat concedida a la Sra. Maria Assumpció Cornadó, del Vilosell, per la seva obra ‘Noia del poble’ i ha lliurat la Flor a la Immaculada Jove, l’advocació en honor de la qual se celebrava el Certamen.
Parlaments de les autoritats
Tot seguit s’ha procedit als parlaments de les autoritats que presidien l’acte. En primer lloc el Bisbe de Solsona Xavier Novell, delegat de pastoral juvenil de la CEE, que s’ha referit a la tradició de la devoció a la Mare de Déu per tot el territori, i a la imatge convidada, la Immaculada Jove, i al seu recorregut per moltes diòcesis i a la JMJ de Cracòvia. També ha encomanat els joves a la Immaculada que va acollir la proposta de Déu donant un sí generós que li va canviar la vida: ‘Encomano a la Immaculada Jove els fruits d’aquest Certamen i, especialment, la Pastoral juvenil de la diòcesi de Lleida i, alhora, desitjo que sapigueu mantenir ben viva la flama d’aquest certamen i que la vostra devoció per la Immaculada, la Mare de Déu, a la Verge Blanca de l’Acadèmia no defalleixi mai. A Jesús per Maria’.
Per la seva part, el Dr. Joan Viñas, Director de l’Acadèmia Mariana, ha agraït al Bisbe Novell, responsable de la Pastoral de Joventut espanyola, que ‘ens hagi facilitat gaudir la bellesa de la imatge de la Immaculada Jove, representada en aquesta obra d’art de sor Isabel Guerra.’ Ha felicitat i agraït molt l’excel·lent conferència del mantenidor, P. Alexis Bueno, ‘que ens ha arribat al cor i ens ha ajudat a entendre els temps actuals i la necessitat de tenir un referent en Maria i la seva devoció ens acompanya tota la vida i ens ensenya el camí vers el seu Fill Jesús, Déu fet home que ens ha donat a conèixer Déu Pare amorós, Pare de la Misericòrdia.’ També ha fet esment a la realitat actual de l’Acadèmia Mariana que intenta actualitzar la intuïció del seu fundador amb els jocs florals ‘que són un bé cultural’ adreçats també als joves, i a la restauració del retaule. Finalment, ha felicitat els guanyadors i al jurat, ‘que no ho ha tingut fàcil per l’abundància i qualitat dels treballs presentats’; als insignes poetes i a la comissió organitzadora del certamen dirigit pel Sr. Juan Luis Salinas i a tos els que l’han fet possible.
Al seu torn, la Regidora de Cultura i Tinent d’Alcalde Montse Parra s’ha mostrat optimista perquè ‘els joves d’avui han estat educats en valors: de la generositat, del compromís, de l’amistat, del sacrifici… que ha vist fructificats en els joves que han recollit els premis del Certamen: en l’amor a la gent, a la Mare de Déu, l’esperit cristià… en el compromís i la solidaritat amb la ciutat, amb la gent i la indignació amb les injustícies’. Ha agraït a tots els que ens han educat en valors i ha demanat als joves que ho facin amb les properes generacions, i tinguin ‘compromís amb el temps que ens toca viure i mirin des del present el futur a fi de millorar-lo’.
El Bisbe Salvador ha tancat els parlaments fent, també, una mirada al futur unit el significat del Certamen Marià amb les prioritats pastorals diocesanes: ‘demanant a la Mare de Déu per la pastoral juvenil unida a la pastoral vocacional, tenint com a prioritat un empeny molt fort per a presentar Jesucrist a la gent jove i oferir-los la possibilitat de presentar el lliurament de la seva vida al servei de l’Església en el matrimoni, la vida consagrada i, sobretot, el sacerdoci. També ha agraït al Bisbe Novell que ‘la imatge de la Immaculada Jove, que ha ocupat el cor de moltíssims joves a Àvila, a Cracòvia i en moltes diòcesis, estigui aquí i a la junta de l’Acadèmia Mariana que l’hagi proposat perquè uneix molt bé amb els nostres sentiments sobre els joves. I ha acabat amb una pregària a Maria: ‘Demanem a la Mare de Déu que oferim una bona proposta de vida, de fe i de compromís amb l’Església a tota la gent jove de la nostra diòcesi. Que tot el que tot el que hem pensat puguem aplicar-ho a la vida i puguem presentar amb molta coherència i fidelitat què significa el seguiment de Jesucrist Nostre Senyor.’
Ofrena literària a Maria i concert de la Coral Shalom
A continuació s’han llegit les obres premiades amb l’acompanyament musical d’Emma Palau. A més, enguany s’ha fet una ofrena literària a Maria per part dels insignes poetes de Lleida, Joan Bellmunt i Jordi Pàmias. El poema de Sor Isabel Guerra, que no ha pogut estar present a l’acte, l’ha llegit la Sra. Ma. Carme Sabador.
El teatre de l’Acadèmia Mariana ha estat l’escenari de la segona part del Certamen, amb la projecció de l’audiovisual guardonat, realitzat pels germans Neus Rosell i Miquel Rosell, i un magnífic concert de la Coral Shalom, dirigida per Robert Faltus, que ha interpretat temes religiosos i cançons populars catalanes com el cant de la Senyera. El cant dels Goigs a la Mare de Déu de l’Acadèmia ha posat punt i final a un certamen excepcional. La 154ena edició del Certamen Marià que ha volgut tenir especialment presents els joves de la nostra diòcesi en la celebració del setantè aniversari de la proclamació de la Verge Blanca de l’Acadèmia com a Patrona de Lleida, ben segur que serà recordat com un dels millors.
- Video del Certamen (2h 09′)
- Audiovisual guardonat: ‘Las obras espirituales de María’ (5:22′)
- Notícia del Bisbat
- Notícia de la Paeria
- Més informació sobre el Certamen
