EPISODIS DE BASE APÒCRIFA
L’oratori presenta una interessant catequesi a base dels textos evangèlics o de la tradició.
Són de fonament evangèlic l’anunciació, l’adoració dels pastors, la Sagrada Família, Jesús entre els doctors, Canà, la crucificació, la coronació. No hi és la visita a Elisabet ni la presentació al Temple o el Cenacle. En canvi hi figura el naixement de Maria i els desposoris. És evident que va néixer i el fet que Josep aculli Maria a casa seva, suposa el casament. I que morí. Però en diu res l’evangeli? La Font és la tradició transmesa pels apòcrifs i per la fe de l’Església.
Em fixaré en els episodis de base apòcrifa:
NAIXEMENT
Segons el protoevangeli de Jaume, Maria va néixer al set mesos, rere la llarga espera i pregàries d’Anna i la tribulació de Joaquim, molt piadós i molt ric. Als sis mesos la nena fa els 7 primers passos fins a la falda de la mare. I l’aixeca tot dient: —Juro per la vida del Senyor, el meu Déu, que no caminarà sobre aquesta terra fins que no et porti al temple del Senyor. Va fer un oratori a la seva cambra i no permetia que passés per les mans de la nena cap cosa profana o impura segons la llei. L’entretenien les filles verges dels hebreus. Quan Maria va fer l’any, Joaquim organitzà un gran banquet i va invitar-hi els grans sacerdots, els sacerdots, els escribes, el sanedrí i tot el poble d’Israel.
Als tres anys Joaquim i Anna la presenten al temple del Senyor. La nena dansà amb els seus peuets, i es va guanyar l’afecte de tota la casa d’Israel. Vivia en el temple del Senyor com una coloma, i rebia l’aliment de mans d’un àngel. I filava amb les altres nenes i teixia el vel del santuari amb fils preciosos. Als 14 anys ja no pot continuar en el temple. I cal confiar-la a la custodia d’un marit.
ELS DESPOSORIS.
L’Oratori els presenta en una bigarrada composició. Certament que no fou així, si és que fou. A l’hora de cercar marit per a la noia Maria, es fa una convocatòria. De les 12 vares dels pretendents portades al santuari, una de cada tribu, només florí la de Josep. De la d’En Josep en sortí una coloma que es posa damunt seu. – “Josep, t’ha tocat en sort de prendre la verge del Senyor perquè la guardis. -Jo tinc fills i soc vell. Seré la riota d’Israel”. Però en pren la custodia i li diu: Maria, jo t’he rebut del santuari del Senyor. Ara et deixo a casa meva amb tres donzelles. Me n’he d’anar a continuar les meves construccions. Ja tornaré. El Senyor et guardarà.
Mentrestant, Maria rep l’anunci de l’àngel i visita Elisabet. Al sisè mes torna Josep i cau en un mar de dubtes perquè la troba encinta. Un xafarder denuncia Josep al gran sacerdot. Josep i Maria són obligats a beure una aigua amarga. Com que no els produeix cap mal efecte, tots dos són declarats innocents.
Però no consta enlloc que celebressin unes noces “com Déu mana". El casament tenia dues etapes: les esposalles o prometença. La núvia vivia a casa seva un any. I després venia el casament quan noia era acollida a cal nuvi. Que Josep l’acollí a casa seva és una dada de l’Evangeli. Els apòcrifs en fan molta escudella dels dubtes. N’hi havia per fer-ne. I explicita la dificultat de Maria i Josep per la irregularitat de tot el procés.
L’Oratori expressa molt bé els altres passos de la vida de Maria: Tots es basen en els textos del evangelis vestint-los amb els vestits i mobles i personal propi de la intenció dels artistes.
No consten però expliciten les intuïcions que llegim a la carta als efesis.
Abans que el món fos món, ja ens havia escollit en Crist perquè fóssim el seu poble, sants i irreprotxables davant d’Ell. Perquè ens estimava, ja aleshores va decidir, per pura iniciativa seva, fer-nos fills seus per Jesucrist (Ef 1,1-3).
A impulsos del seu amor -i quan nosaltres érem ben morts pels nostres pecats- ens ha fet reviure juntament amb el Crist, ens ha ressuscitat amb i en el Crist Jesús; i amb Crist també, i en Ell, ens ha fet seure ben a prop seu al cel. (Ef 2, 5-6)
La pietat i la teologia han descobert que Maria Immaculada i Assumpta. Primer ressuscita Jesús com a primícia del que espera cada cristià. I qui hi ha més pròxima a Jesús que Maria. Però Maria ens confirma allò que esperem: ESPERANÇA NOSTRA.
La Immaculada fou proclamada per Pius IX el 1854. I l’Assumpció el dia 1 de novembre de 1950. Les proclamacions donaren caràcter dogmàtic als fets que proclamava la fe de l’església.
- L’ASSUMPCIÓ
Trobem l’Assumpció en el apòcrifs vers el 450 i recullen i reflecteixen tradicions molt anteriors. Maria vivia amb els pares de Joan Evangelista. Dos anys després de l’Ascensió de Jesús, Maria plora a llàgrima viva enyorant el seu Fill. Un àngel se li apareix i li porta una palma del paradís. El Fill la hi espera. Ella desitja que hi siguin tots els apòstols. Hi acuden tots. Tomàs que vivia a l’Índia no arriba a temps. Els apòstols acompanyen Maria en la mort i la duen al sepulcre. Al tercer dia s’hi presenta Jesús i se l’emporta al cel en cos i ànima amb tot un seguici angèlic. Tomàs va a Montolivet i pot veure Maria anant-se’n al cel li deixa caure el cinyell, la Cinta.
- LA CORONACIÓ.
Maria havent compartit la vida de Jesús, en comparteix plenament la gloria. L’oratori ens presenta Jesús coronant-la.
Sense voler, apliquem a Maria les coses que als nostres ulls són importants. I tendim a defugir els aspectes senzills i més humans de Maria. En aquest sentit la nostra catequesi, bo i valorant el treball dels artistes, podríem ajudar a acostar la presència més humana de Maria. Jo me la imagino al cel amb el davantal que duien la mare i la padrina -i tantes mares i padrines- sempre en disposició de servir i ajudar. Jesús aprengué de sa Mare no a ser servit sinó a servir. Servir Jesús en els germans és regnar!
P. Jaume Sidera ocm 14.02.2022
