3 octubre 2026
Categoria/es: Acadèmia Mariana

VEREDICTE DE LA 159ª EDICIÓ DEL CERTAMEN MARIÀ

El jurat de la 159ª edició del Certamen Marià convocat per l’Acadèmia Mariana de Lleida en honor a la Verge Blanca de l’Acadèmia, en els 80 anys de la seva entronització com a patrona de Lleida ha decidit atorgar els següents guardons:

1. Flor Natural del Certamen. Del bisbe de Lleida, Mons. Daniel Palau Valero. Dotat amb 800 €. Atorgat a la millor poesia en català o castellà que lloï la Verge Blanca com a patrona i protectora de la ciutat de Lleida.

Se li atorga al Sr. Ramon Gené Capdevila, de Cervera, pel seu poema Blancor. El jurat ha valorat la profunditat de la doctrina mariològica que s’hi pot entreveure i la solidesa de l’ofici poètic que demostra. Les referències bíbliques van des del Gènesi a l’Apocalipsi, i presenten la figura de Maria al llarg de tota la història de la salvació. Tècnicament el poema s’insereix en la tradició catalana dels jocs florals, mitjançant la forma d’una garlanda, una col·lecció de poemes amb un fil conductor que els dona sentit temàticament. Són 24 sonets, agrupats en tres parts, com una simfonia amb tres moviments. Dintre de cada sonet, els dos quartets inicials presenten una imatge de Maria, on predomina la blancor: el lliri, el gebre, l’ametller… En els dos tercets es revela la metàfora mariana: Vos sou el lliri, Vos sou el gebre, Vos sou l’ametller. 

Per unanimitat, el jurat decideix concedir un accèssit al Sr. Juan de Pano Maynar, de Binéfar, pel seu poema titulat Avemaria. Tot servint-se de la figura estròfica de la “décima”, inventada pel músic Vicente Espinel, i dintre de la millor tradició popular de la poesia castellana, el senyor Juan de Pano elabora quatre dècimes de factura perfecta, amb una musicalitat captivadora, i amb un sentiment que ens deixen entreveure un cor d’infant, amb ulls d’amor posats en la “Virgen Blanca”, advocació que es repeteix en les quatre estrofes. 

2. Premi de la Diputació de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs. Dotat amb 500 €. Atorgat a poesies en català o occità que lloïn la Mare de Déu en qualsevol de les advocacions marianes venerades a les comarques de Lleida.  

Se li atorga al Sr. Lluís Coll Gilabert, de Lleida, pel seu poema Una ermita allà dalt. És un poema a la Mare de Déu de Montalegre. Cal destacar la proximitat a la cultura popular i la senzillesa narrativa, que introdueix el diàleg amb la gent. Tot el poema té un to alegre. El discurs flueix amb gràcia i salta d’una estrofa a l’altra amb agilitat, com aquells rierols que baixen saltironant en primavera de la serra del Montroig, on la verge hi té la seva ermita.

 Per unanimitat, el jurat decideix concedir un accèssit al Sr. Enric Falguera Garcia pel seu poema De la Verge Blanca. Es tracta d’un poema posat en boca de Maria. No és el poeta qui s’adreça a la Mare de Déu, sinó la Mare qui s’adreça als seus fills. És ella qui pren la iniciativa i els parla per treure’ls la por, abraçar-los, protegir-los, fer fugir la foscor. I tot això amb un llenguatge clar i entenedor, amb el mot escaient per cada imatge. 

El jurat considera oportú declarar desert el Premi de la de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida per una creació audiovisual al voltant de la temàtica “La Verge Blanca de l’Acadèmia, patrona a perpetuïtat de la ciutat de Lleida”. Ho fa atenent a les bases del concurs que diuen textualment: “El Jurat podrà declarar el premi desert si considera que cap obra reuneix la qualitat i adequació temàtica suficients”.

Javier Terrado i Pablo, Secretari del Jurat

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn