La parròquia de Santa Teresina es va quedar petita ahir per acomiadar el doctor Joan Viñas, un dels grans referents de la sanitat pública i l’educació universitària a Lleida, que va morir dimarts als 75 anys després de més d’una dècada de lluita contra un càncer de ronyó. Més de 1.000 persones van omplir l’església, entre familiars, coneguts, veïns, rectors i representants institucionals. Tots els bancs van ser ocupats, algunes persones es van quedar dempeus al final de la sala i d’altres van optar per anar-se’n abans de l’inici del funeral, atesa la falta d’espai.
“El Joan va tenir moltes responsabilitats, però mai va perdre la capacitat d’acollir, no feia sentir ningú petit”, va dir el sacerdot Joan Badia, que va oficiar la missa de comiat.
Va recordar Viñas com un fidel que “mai va confondre el valor d’una persona amb el seu prestigi, ja havia vist massa de prop la fragilitat humana per caure en l’error que cometen molts”. Va afegir que “el Joan parlava de Déu des de la seua vida, i el trobava en cada pacient que tenia”.
“El seu cristianisme ha resultat sempre creïble perquè no ha parlat des de la teoria, sinó des de la proximitat, el compromís, la tendresa, la disponibilitat i la fe.” Badia va excusar el bisbe, Daniel Palau, que no va poder assistir a la cita perquè es trobava reunit a Madrid, i va llegir unes paraules en nom seu.
La cerimònia va començar amb l’aixecament d’un pilar de dol per part dels Castellers de Lleida, i la coral Maristes Montserrat va oferir una interpretació de l’Hallellujah de Leonard Cohen.
Viñas, cirurgià de vocació a l’Arnau de Vilanova i exrector de la Universitat de Lleida, va portar l’hospital a la primera línia i va impulsar el parc de Gardeny i l’institut d’investigació IRBLleida.
Lleida a Viñas: “Si em dius adéu vull que el dia sigui net i clar”
L’església de Santa Tereseta de Lleida es va emplenar ahir de gom a gom per acomiadar l’exrector Joan Viñas, que va morir dimarts passat als 75 anys a causa d’un càncer. “Hi ha persones importants i bones persones i el Joan era una bona persona”, va dir el mossèn que va oficiar una cerimònia acompanyada pels cants de la Coral Maristes.
“Algú es podrà preguntar per què fem l’enterrament aquí”, va dir el mossèn per afegir: “perquè això ha estat sempre casa seva”. Abans de començar la cerimònia els Castellers de Lleida van aixecar un pilar de dol (el Joan Viñas també era membre de l’entitat) i l’emoció es palpava a l’ambient. L’oficiant va llegir un missatge del bisbe de Lleida, Daniel Palau, en el que agraïa l’eucaristia que va compartir dissabte amb la família Viñas i el sacerdot també va enviar un sentit record dels bisbes Joan Piris i Salvador Giménez. “El Joan no feia sentir ningú petit”, va dir el mossèn, que va recordar la serenitat amb la que l’exrector i metge afrontava la vida i, també, la malaltia que el va acompanyar en els darrers anys.
La música de Leonard Cohen va sonar a mig enterrament amb l’Al·leluia que va interpretar la Coral Maristes i a l’acabar la cerimònia diverses persones van dedicar unes paraules d’agraïment. L’historiador i professor de la UdL Jaume Barrull va destacar la vessant mèdica i acadèmica de Joan Viñas afirmant que a l’exrector el van definir “l’Arnau de Vilanova i la UdL”. També va prendre la paraula un membre del Grup de Revisió de Vida, que va agrair els moments passats amb Joan Viñas mentre que Joan Fibla, d’Antisida Lleida, va recordar que Viñas va ser pioner en lluitar per la “dignitat” i els “drets” de les persones amb VIH. A l’acabar, la família va recordar els moments viscuts amb el Joan Viñas i tots els records, des de l’antifranquisme fins l’etapa com a metge a l’hospital, dels que els va fer partícips. L’exalcalde de Lleida, Miquel Pueyo, també va voler compartir una vivència personal agraint la dignitat amb la que Viñas va tractar el seu pare quan estava malalt a l’Arnau. La cerimònia va acabar amb un tema de Lluís Llach que molts van cantar. “Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar”.