Acte commemoratiu del 80è aniversari del patronat de la Verge Blanca de l’Acadèmia
El darrer dissabte d’abril, l’Acadèmia Mariana ha acollit el VI Simposi Marià dedicat a la Verge Blanca de l’Acadèmia en commemoració del 80è aniversari del seu patronat a Lleida. El Bisbe Daniel ha obert l’acte destacant que “Lleida és una ciutat mariana” perquè “la patrona de Lleida és un referent de la nostra fe i del nostre itinerari, ja que volem una ciutat més humana, cordial i en la que tots estiguem més a prop els altres.”
El Bisbe ha presentat el llibre “María, mi Madre. Corredentora, Mediadora, Abogada” del P. Agustín González, ponent del Simposi, i que els assistents podien adquirir, destacant que “no és un tema fàcil, i no ho va ser pel Concili Vaticà II, on va ser una qüestió molt debatuda”. L’ha felicitat pel seu valor i humilitat a l’endinsar-se i aprofundir en la mariologia per ajudar-nos a créixer, confiant que sigui Déu qui ens visiti i neixi en nosaltres amb el Fiat, Stabat i Magnificat.”
Ponència del P. Agustín González
La directora de l’Acadèmia Mariana Yolanda Soria ha presentat el sacerdot diocesà de Getafe, llicenciat en Teologia Dogmàtica i doctor en Teologia Bíblica per la Pontíficia Universitat Gregoriana de Roma, amb un ampli currículum acadèmic i pastoral, que ha centrat la seva dissertació seguint el fil argumental del seu llibre, escrit com a obsequi a la Mare de Déu. Una trilogia per a descobrir com el paper maternal de Maria en la història de la salvació travessa tota la Sagrada Escriptura, des del Gènesi fins a l’Apocalipsi, la prefiguració de Maria a l’Antic Testament i el seu paper en la història de la salvació; una segona part més teològica de la mariologia amb els títols fonamentals de Maria que s’inicien amb el de ‘Mare’ al peu de la creu i la maternitat espiritual de Maria -com a Mare de l’Església, dels cristians, de la humanitat; i la tercera part, centrada en la història de Maria en l’Església des de l’inici del segle XIX fins avui.
Convençut del paper clau de Maria en el pla de Déu perquè la salvació arribés a la terra, i en la nostra història personal col·laborant en la regeneració de la nostra ànima, el ponent ha destacat, a més de la seva condició de Mare, els títols de Corredemptora, Mitjancera i Advocada. La proclamació dels dogmes de la Immaculada (1854) i de l’Assumpció (1950), els sorgiment de nombroses ordes religioses sota advocacions marianes, l’impuls de la fe popular a Maria, la celebració de congressos marians internacionals, les primeres societats mariològiques així com el paper dels Sants Pares i dels dos darrers concilis. Pel que fa al Concili Vaticà II, n’ha subratllat la seva finalitat pastoral i ecumènica -i no dogmàtica- en favor de possibilitar la unió amb els “germans separats”, així com els anys “sense Maria” que el van seguir fins a la promulgació de la Carta Apostòlica Marianis Cultus (1974) de sant Pau VI. “Hem de conèixer i estimar cada vegada més a la nostra Mare”, ha subratllat, i citant sant Juan Damasceno: “Ella tiene cautiva mi alma: en ella pienso de dia y de noche”, ha afegit.
Missa, refrigeri i taula rodona
La missa presidida pel P. Agustín a l’Oratori de la Verge Blanca, concelebrant amb Mn. Gerard Soler i Mn. Paco Ribas, ha estat acompanyada pels cants de les religioses del Col·legi Mater Salvatoris i ha acabat amb els Goigs a la nostra patrona. Després d’un refrigeri ofert al pati del claustre de l’Acadèmia Mariana, s’ha donat pas a la segona part de la Jornada mariana: una taula rodona integrada pel ponent juntament amb els sacerdots Jaume Pons, rector in solidum de la Unitat Pastoral Sagrada Família-Santa Teresa Jornet; Paco Ribas, president del capítol de la Catedral i rector de la parròquia de Sant Martí; i Jaime Clusa, rector de la parròquia del Santíssim Salvador de Pardinyes. moderada per Maite Pampalona, secretària de l’Acadèmia Mariana.
Mn. Jaume ha fet referència a l’encíclica Redemptoris Mater (1987), on sant Joan Pau II evita aquest títol que ell mateix havia utilitzat; a la crispació generada per la discussió mariològica, i a la conveniència d’alçar la mirada, tal com li agradaria a Maria. També ha incidit en la figura d’Antonio Rosmini, avui beat i abans censurat i condemnat pel Sant Ofici, destacant la importància de la seva Antropologia, així com la utilitat de la terminologia d’aquest sacerdot i filòsof del Rovereto que tant confiava en la Providència: “Qui vulgui defensar-me, que defensi l’Església”, deia.
Fent un paral·lelisme amb la cristologia, Mn. Paco s’ha fixat en “el Pantocràtor, que regna des de tan alt que no pot devocionar-se” i s’ha referit a la humanització de Maria a partir del Concili Vaticà II, destacant el seu paper com a mare, creient i model per als creients, més propera a nosaltres. Sobre aquest aspecte, Mn. Jaime ha destacat que la devoció a Maria apareix en els primers moments de la cristiandat i sempre ha acompanyat a l’Església. “Espanya, amb més de 40.000 noms de la Verge Maria i devocions ‘imparables’ com Guadalupe, el Pilar, Montserrat i Lourdes”, va ser batejada com “Tierra de María” per sant Joan Pau II en el seu primer viatge apostòlic el 1982, ha recordat.
Al seu torn, el P. Agustín ha abundat en la torbació i crisi teològica esdevinguda després del Concili Vaticà II, que també va afectar a la mariologia. Ressaltant el paper fonamental de la Redemptoris Mater, ha subratllat que el títol fonamental de Maria és el de Mare de la humanitat per la seva col·laboració en la Redempció. Una col·laboració que és essencial per la unitat espiritual entre Jesús i Maria, i a la que tots nosaltres podem unir-nos-hi -en aquest cas, de manera accessòria– oferint la pregària, el sofriment… per a completar la Redempció.
La jornada d’estudi i reflexió mariana ha comptat amb una notable assistència d’un públic que superava l’aforament de la sala on se celebrava. Les reflexions dels ponents s’han seguit amb molt interès. El torn de paraula ha estat molt participat, amb intervencions i preguntes que han permès abundar sobre aquest tema “apassionant, immens…”, en paraules del Bisbe Daniel i que s’ha emmarcat per la pregària de l’Avemaria, “Visca la Mare de Déu!” i “Visca la Verge Blanca!” El Simposi Marià ha suscitat molt interès i ha estat molt profitós, ajudant-nos a créixer en la fe i l’estima a la Mare de Déu i Mare nostra.
